70 anys amb el "Menorca"

Quan va néixer el rotatiu, el primer dia que sortí al carrer, aquell llunyà 1 de febrer de 1941, Pere Caules tenia 23 anys. Fa exactament 70 anys el diari sortia a la llum com a "Órgano de la Falange Española y Tradicionalista y las J.O.N.S." i es va començar a escriure en el Camí des Castell de Maó. La tirada assolí els 1.260 exemplars i va ser imprès en els obradors de la Tipología Mahonesa. El juliol de 1944, el diari traslladà la seva seu al carrer Verge de Gràcia. Els primers anys van ser de penúria degut a l'assignació de quotes de paper, la manca de mitjans i els problemes de subministrament d'electricitat. Llavors, treure el diari era una aventura, però la publicació sortia al carrer.

Pere Caules Mercadal coneixia "es Diari", però fins que no va acabar el servei militar, no començà a llegir-lo amb assiduïtat. "Fent la 'mili' no hi havia els dos per fer cantar una òliba, no hi havia cèntims per comprar-lo". Va ser a partir de 1945 quan s'aficionà a fullejar-lo. "Llavors el diari el tenien els casinos, quatre senyors i qualque fabricant de calçat. Les notícies arribaven per la ràdio, el mitjà de comunicació més popular. La gent no sabia llegir". Ell sí, va estudiar a l'escola laica de Ciutadella fins els 14 anys i ingressà al Batxillerat. Va ser a partir dels anys 50 que començà a comprar "Es Diari" cada dia, com una forma "de donar suport". Des de llavors no ha passat dia en aquests últims 60 anys que no hagi llegit el "Menorca".

Afirma que queda lluny aquell diari de pocs fulls, amb la portada dedicada a la informació nacional. L'abril de 1955, la crisi motivà que el director i impulsor de "es Diari", Fernando Jansá, es vegés en la tesitura de cedir l'empresa en tres quintes parts a José María Taltavull i les dos quintes parts restants al prevere Jaime Cots de Riera. Després Taltavull traspassà la seva part al capellà, cosa que significà l'autèntica refundació del rotatiu, amb un canvi de línia editorial i continguts. Fou quan va néixer l'actual capçalera: "Menorca. Diario Insular". Però la refundació no duia els doblers necessaris per a superar les dificultats econòmiques. Va ser quan el pare Cots trobà suport en dues famílies menorquines. El 1957 es fundà Editorial Menorca SL amb la participació de Jaime Cots Riera, Francisco Hernández Escrivà, Guillermo de Olives i Mateo Seguí Mercadal. S'inicià una etapa de modernització industrial que culminà el 1967, cosa que va permetre un diari de 16 pàgines. Des de llavors, el procés de millora tècnica i de recursos ha estat una constant en el rotatiu.

La polèmica de l'aeroport

L'Illa començava a despuntar com a destí turístic. Faltaven pocs mesos per a inaugurar l'Aeroport de Menorca. Era 1969 i Pere Caules i la seva esposa Rita Llopis Faner van agafar el cotxe per fer una volta i visitar les obres de la pista a Maó. "Els manobres encara feien feina, però ja s'havia instal·lat el cartell d''Aeropuerto de Mahón'. Ens vam indignar perquè era una instal·lació de tots els menorquins, com també ho és la Catedral de Menorca. Li vaig prometre a la meva dona que escriuria per denunciar-ho".
Pere Caules va escriure la primera carta al director sobre el tema d'una llarga llista d'escrits que ha publicat el diari fins fa ben poc defensant que és l'Aeroport de Menorca.

També s'han publicat les cartes de Pere Caules per convocar la trobada anual de la quinta de 1939. Ell va ser l'impulsor del dinar que cada any reunia aquells que van néixer el 1918 i que van fer la "mili" durant la Guerra Civil. Caules recorda també com va viure de prop "sa girada", quan treballava a la Secretaria de l'Ajuntament de Ciutadella. "D'aquells 'quintos' que només a Ponent n'hi havia 87 avui dia només en quedam 6 i, pels que som, hem deixat de fer la trobada".

Com a assidu lector del diari des de la perspectiva de Ponent, Caules s'alegrà que el 1977 el "Menorca" obrís la primera delegació a Ciutadella, cosa que significà la primera passa per rompre el centralisme informatiu des de Maó. No va ser l'únic canvi. El 1978 l'empresa es transformà en societat anònima. El pare Cots donà gratuïtament la seva participació en l'accionariat a la Mitra Diocesana de Menorca. Amb aquesta operació s'inicià l'etapa del diari baix la tutela del Bisbat, que continua avui dia.

En els anys 80 el diari es consolidà com el mitjà de comunicació de referència per als menorquins. El 1984, Marcos Carreras accedí a la presidència d'Editorial Menorca i poc després es designà Joan Bosco Marquès com a director (un càrrec que ocupà fins a la jubilació, el 2009).

El 1986, "Es Diari" es traslladà al Polígon Industrial de Maó i el 1987 s'inicià l'era informàtica. El 1994 es substituí el sistema de redacció i preimpressió. El canvi va permetre integrar textos i imatges en format digital, una revolució per a la qualitat del diari i per agilitzar el procés productiu. A finals de 1996, l'empresa inaugurà noves oficines a la vegada que adquirí la seu del carrer del Roser de Ciutadella. En el mateix any s'incorporà el color, fent més atractiva la portada. El procés de reforma de l'edifici de Maó culminà el 1998.

L'era digital

Amb el canvi de segle, nous mitjans de comunicació entraren en acció en el panorama informatiu de l'Illa. Pere Caules seguí fidel al "Menorca". Llavors es donà un nou impuls per fer el diari més competitiu, per mantenir el lideratge en els mitjans de comunicació de l'Illa i reforçar el compromís de servei als menorquins.

El "Menorca" donà la passa per ser un producte competitiu amb les noves tecnologies. El febrer de 2003 va aparèixer la primera edició digital, en el portal menorca.info. Va ser quan el diari s'obrí al món i des de llavors els continguts es poden consultar des de qualsevol lloc del planeta amb un clic d'internet.

També el 2003 Editorial Menorca i Televisió Menorquina obriren una nova etapa, després que el rotatiu assumís part de l'accionariat. L'operació fructificà amb la creació de l'empresa MERATE.

L'últim canvi es produí el 2007, amb la renovació de la imatge del diari amb una nova maquetació i disseny per afrontar el segle XXI. Els canvis no només van ser d'imatge. El 2008, Marcos Carreras deixà el càrrec de president del Consell d'Administració i José Guillermo Díaz Montañés va prendre el relleu. Així mateix, el 2009 s'incorporà com a director de "Es Diari", Josep Bagur Torres.

Mentre avui es consolida l'era digital, lectors veterans com Pere Caules segueixen fidels al format de paper, agraint les millores tant en el disseny com en els continguts. "No som dels ordinadors, preferesc el diari de sempre", diu. Després de 60 anys, l'avi continua llegint el "Menorca" de cap a peus. Cada dia guarda l'exemplar de la jornada, i cada dissabte, d'ençà fa anys, retalla les notícies i articles que li han cridat l'atenció o li han despertat l'interès. Aquest costum ha possibilitat que a casa seva tengui un arxiu immens amb tots els retalls, classificats per dates.

Al llarg d'aquests anys Pere Caules també ha estat protagonista en el diari, no sols com a autor de multitud de cartes al director, sinó també com a col·leccionista del "TBO", afició que va merèixer un reportatge publicat el 22 d'octubre de 2007. De fet, quin menorquí no ha sortit alguna vegada a les pàgines del "Menorca"? És una demostració del compromís del diari amb els menorquins i l'arrelament en la societat local. Al llarg dels anys, "es Diari" també s'ha anat progressivament normalitzant en l'ús de la nostra llengua. El veterà lector considera que açò és positiu, tot i que és partidari de potenciar les formes pròpies en la redacció de les notícies. "No entenc que s'utilitzi 'concloure' quan sempre hem dit 'acabar' o 'parlar' en tost de 'rallar'. Tenim una llengua rica que no hem de deixar perdre", afirma.

Pere Caules ha seguit el pols de l'actualitat en tots aquests anys de lectura fidel i s'ha informat a través del diari dels principals esdeveniments de la història recent de l'Illa. "És com el cafè de cada dia, no puc prescindir ni un dia de la seva lectura", afirma. I per a l'equip de "es Diari" és un plaer seguir treballant per oferir a lectors com ell la millor informació amb 70 anys d'experiència i encalçant el futur.