La Diòcesi honora el patró de Menorca

Les terrasses també començaven a animar-se, mentre que els tècnics de televisió enllestien tot allò necessari per a la retransmissió de la processó dels Tres Tocs, observats amb atenció per els vianants més curiosos. Un poc més enllà, devora Ses Voltes, el clergat esperava el començament de la missa.

A les 11 en punt, un nodrit grup d'autoritats civils feia la seva aparició pel carrer Major des Born. Un cop asseguts, entraven a la Seu, escolans, preveres i els bisbes de Menorca, monsenyor Giménez, i auxiliar de Barcelona, monsenyor Taltavull.

"La terra lloï" amb les veus de la Capella Davídica, acompanyades per la Banda Municipal de Ciutadella, l'organista Tomé Olives, i el trompetista Vicent García, fou el brillant inici d'una celebració solemne en la que el bisbe de Menorca va reivindicar la figura de Sant Antoni, patró de l'Illa i exponent de l'experiència cristiana entesa com a "suma i conjunció de dues voluntats, la de Déu, que fa la proposta inicial, i la del ser humà que respon".

Des d'una resposta "radicalment lliure", Sant Antoni, explicà el bisbe, dona tot als pobres i va a retirar-se al desert sense posseir cap cosa. "Contemplar la trajectòria de Sant Antoni permet concretar els mandats evangèlics en aspectes de les nostres vides ordinàries; l'oració, com a camí de recerca del Nostre Senyor, i el despreniment com a camí de recerca del proïsme", argumentà monsenyor Giménez.

El prelat va aprofitar l'homilia per fer també una defensa de la dignitat humana i la llibertat religiosa - "no és patrimoni exclusiu dels creients sinó de tota la família dels pobles de la terra"- , alhora que expressava el seu desig que tothom treballàs per un món on "la justícia, la pau i la fraternitat marquin les nostres relacions".

Un cop finalitzada la litúrgia de la Paraula, amb l'oració dels fidels, començà la de l'Eucaristia, la emoció de la qual va intensificar-se després de la comunió, quan un grapat de músics inspirats van convertir "La marcha ceremonial" de Ferrer Ferran en una sublim acció de gràcies, capaç d'evocar un deler comú, el dels menorquins per continuar creixent com a poble just el dia de la festa del seu patró.