Als seus ulls llu la curiositat quan encara no han començat. Margarita i Àgueda Amorós Mascaró, Lluís i Loreto Mestres Vázquez i Alba Cardell Ferràs són cinc fiets de Ciutadella, d'entre 8 i 9 anys, que entrevisten el seu paisà Xec Marquès Coll, un prevere salesià nascut a 1963, que es troba a l'actualitat a Guinea Conakry. No hi ha timidesa, ni tan sols inicial, i sí moltes preguntes encadenades, exclamacions i rialles, de les quals es contagia un Marquès proper i didàctic que no dubta en confessar-se "enamorat de Jesús i després d'Àfrica".
Lluís.- D'on ets?
Xec.- (Rialles) De Ciutadella, del carrer Conqueridor nombre 105.
Margarita.- Per què vas fer-te missioner?
Fa molt de temps, era molt petit i volia ser metge. Rebia una revista "Mundo Negro" i volia ser metge per anar a Àfrica. En acabar a Calós, vaig fer un any d'institut i vaig decidir que volia ser salesià i vaig estudiar per ser-ho. Sabeu que els salesians no es casen, viuen en comunitat i fan feina junts. Quan vaig acabar d'estudiar per ser capellà i la Universitat, el 1993, vaig dir "vull anar a Àfrica" i des de llavors faig feina allà. T'has enamorat alguna vegada? Jo vaig enamorar-me de Jesús i després d'Àfrica. Tal vegada Menorca era petita per jo.
Alba.- Arriben els Reis a Àfrica?
Xec.- Allà on som és un país on cada 100 persones, 93 són musulmans que tenen altres tipus de festa, encara que també fan regals com ara quan s'acaba el Ramadà o en la Festa del Sacrifici. Sobretot, els regalen roba nova però també joguines, com aquí, dels xinesos, però poca cosa.
Loreto.- Es sà viure a l'Àfrica?
Xec.- Des de 1993 no he estat ni un dia malalt però molta gent ho està perquè no menja bé, no pot comprar medecines ni anar a l'hospital. L'esperança de vida és d'uns 45 o 46 anys, edat a la que molts al·lots ni arriben, i hi ha gent que no és molt gran però que ho sembla. Àfrica no és sà perquè les seves condicions de vida no són prou bones, però també hi ha menys contaminació, menys fillets grassos i la gent fa molt d'esport, no perquè juguen a futbol i a tennis, sinó perquè fan molta feina com anar a cercar 20 litres d'aigua.
Loreto.- Vint litros!!!?
Xec.- Sí, no van al gimnàs i estan "cachas", tampoc tenen tantes càries. També pot ser un país sà però hi ha un mosquit que porta malària i no hi ha aigua potable ni clavegueram com el d'aquí. El que pensem que és la salut i ens sembla normal, allà encara no ho és. Com d'aquí un temps ens semblarà normal que no es fumi als bars i fins ara no era així. S'ha de tenir força i coratge per fer canviar les coses.
Àgueda.- Quina feina fas?
Xec.- Moltes feines, de lampista, de manobre, d'electricista, rentar roba. Tenim una petita comunitat i vivim a una casa petita i el primer que feim és de mestressa de casa. Tenim també una parròquia i animem una comunitat cristiana i a més a més, estem construint una església. Tenim un pati no molt gran, no tan gran com el de Calós, i allà fem activitats per a fillets i estem construint un petit edifici amb unes sales per als fillets que mai han anat a l'escola. Amb ells treballem durant un any perquè puguin incorporar-s'hi i també amb gent més gran que ja no poden tornar a l'escola i amb la que feim alfabetització. I treballem amb gent molt més gran que tampoc ha pogut anar a l'escola perquè sàpiguen almenys llegir i calcular, el que es diu alfabetització d'adults. I també ens cuidem d'un pou que tenim, perquè no hi ha aigua potable i la llum ve quan ve, encara que estem a la capital.
Loreto.- No m'imagin com és així l'Àfrica.
Xec.- Com els al·lots d'allà també els costa imaginar com és aquí.
Lluís.- Com és el teu poble?
Xec.- Jo sóc a la capital, Conakry, una ciutat quasi tan llarga com Menorca. El tros de terra en el punt més estret és d'un quilòmetre i en el més ample de 20 o 25 quilòmetres. Estem devora el mar i hi viu un milió i pico d'habitants. Hi ha moltes cases baixes i molts petits ports com Sa Platja Gran on hi ha pescadors. És una ciutat que ha crescut devora pobles de pescadors.
Loreto.- I quin clima fa?
Xec.- No fa fred, des de 1993 sempre vaig vestit amb samarreta, avarques i pantalons curts com si estiguéssim a l'estiu, encara que des de maig a octubre és època de pluges i plou molt, però la temperatura no canvia molt.
Loreto.- Hi ha jardí o terra? Lluís.- Teniu autobusos i motos?
Xec.- A la ciutat casi tot són cases i algun carrer asfaltat, no hi ha fanals. Hi ha qualque autobús però sobretot taxis que travessen l'Illa i que pagues segons el tros que recorris, encara que és un poc diferent que aquí perquè van quatre darrere, imagina si et toca una senyora grassa que acaba d'anar al mercat, i davant el xofer i dos passatgers més, encara que ara ho han prohibit, que hi vagin dos. També hi ha motos, evidentment que existeixen. Som a la capital!
Lluís.- Què t'emportes quan t'en vas?
Xec.- Els 'duros' que he pogut arreplegar o tot el que puc dur-me encara que els avions ho estan posant difícil, cinc quilos de més (rialles) i també moltes amistats. I un poc de formatge, a veure si no se'l mengen els ratolins.
Loreto.- Ratolins!!!!?
Xec.- I tant, ca meva és plena.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.