Barceló: "El turismo es el sector que impulsa la recuperación"

1.- Hola Joana, ja tens decidit quin serà el teu futur polític de cara a les eleccions de 2011? Et veurem en llistes mallorquines o menorquines? Una altra qüestió, t'has plantejat tornar a la política insular? Gràcies i sort. Miquel. Ciutadella.

Com ja deus saber, encapçalaré la llista al Parlament per Menorca. És a dir: sempre lligada a Menorca i a la política insular, perquè també és important que Menorca participi activament en la construcció de la política autonòmica.

2.- Señora Barceló, ¿por qué estando usted y el señor Moragues como "pesos pesados" del Govern, Menorca cuenta tan poco en el conjunto de la Comunidad? Usted ya sabe que ésta es la impresión que se tiene desde Menorca. Un saludo desde Mahón. José Antonio.

Crec sincerament que és una percepció equivocada. Menorca compta molt en el Govern: Els recursos del Govern cap al Consell insular de Menorca han crescut un 30% en aquesta legislatura; el Govern està invertint de forma decidida, directament, en el Port de Ciutadella, el Pati de sa Lluna... Altres inversions que s'estan fent són escoles, habitatges, rehabilitació de barris, el Centre de Referència Nacional de la Mar... Des del Govern s'està possibilitant que les inversions de l'Estat arribin de manera clara a Menorca: Desviament de Ferreries, Projecte per s'Enclusa, les sales multifuncionals de Ferreries i Sant Lluís... També donam garanties perquè programes lligats a treball, benestar social i suport a l'esport estiguin perfectament equilibrats en el conjunt de les Illes.

Tot un canvi substancial en relació a l'anterior legislatura.

3.- ¿Cómo puede afectar el descrédito del Gobierno Zapatero a los socialistas de Baleares? ¿Será el mismo tipo de castigo en Mallorca y Menorca? Y visto lo visto, tras dos fracasos de Pacte, ¿qué opciones de coaliciones quedan? ¿A quién se descarta? Gracias por responder. Sara, de Alaior.

La situació de crisi i les mesures que moltes vegades s'han de prendre, des de la responsabilitat, són mesures dures per a tots, i si bé existeix la preocupació que afectin electoralment al PSOE, la responsabilitat ha de primar sobre l'electoralisme. I així i tot, també estem convençuts que les institucions de les Illes Balears tiram endavant polítiques pròpies i complementàries a les de l'Estat per donar suport a les persones que més pateixen o que més poden estar afectades per la situació de la crisi, alhora que impulsam mesures polítiques per ajudar a la reactivació econòmica, amb incentius a la inversió privada, mantenint alts nivells d'inversió pròpia, i ajudant a fer més competitiva la nostra economia, invertint en innovació i formació.

Els governs progressistes de les Illes Balears volen ser molt propers als ciutadans i a les necessitats d'aquestes illes, tot gestionant amb la màxima transparència i l'austeritat necessària, i convençuts que és molt diferent sortir de la crisi per l'esquerra, construint un model econòmic més sostenible i just, garantint la cohesió social i la igualtat d'oportunitats, que per la dreta. Açò ho saben molt bé els ciutadans.

D'altra banda, els pactes sempre són complexos. Ens obliga a fer de l'acord polític i ciutadà un instrument obligat i permanent, convençuts que és millor això que la prepotència viscuda per governs de dretes que, pel que hem viscut, han suposat més inconvenients que beneficis. Els jutjats n'estan plens d'exemples.

4.- Según las encuestas sociológicas, los ciudadanos consideran a los políticos como uno de los principales problemas del país. ¿Cómo lo ve usted y cómo se ha de renovar la clase política? Desde luego, en Balears hemos tocado fondo, porque la corrupción ha salpicado a todos los partidos. Pere. Maó

No tots els partits som iguals, ni hem reaccionat igual davant la corrupció per treure tota aquesta corrupció viscuda a Balears a la llum.

Ha estat clau el canvi de Govern, un Govern que té clara l'adopció de totes les mesures legals necessàries per garantir que mai més torni a passar.

5.- Som estudiant, i viatg bastant amb avió i sempre que me trob un polític, va en classe business. Quina necessitat hi ha que es polítics de nivell autonòmic o insular viatgeu sempre a primera classe quan anau amb avió? No li exigiu a sa població sacrifici en aquests temps de crisis? Idò donau exemple voltros. Estic segur que si féssiu aquest "esforç", se us valoraria més. Lluís. Ferreries.

No tots els polítics van en classe business. En l'únic cas que pot haver passat, pel que fa referència al Govern, és que aquesta fos l'única plaça disponible en aquell vol. Per norma, no està permès que els polítics del Govern de les Illes Balears vagin en primera classe. Ni tan sols el president hi va.

6.- Con los índices de paro que tiene Menorca, ¿no cree que ha fallado el modelo de desarrollo? En la Isla parecía imposible superar la barrera de 7.000 parados y ya los tenemos. Además, todos los estudios económicos dicen que nuestra isla es la que crece menos. Santiago. Maó.

El que ha fallat ha estat la immensa bombolla immobiliària, on s'havia refugiat moltíssima especulació i un excés de recursos bancaris. Ha passat a tots els indrets i Menorca no n'ha estat una excepció.

L'important ara, en la lluita contra la crisi, sobretot és veure com en sortirem, i obligatòriament n'haurem de sortir més reforçats. Potser a Menorca en sortirem d'una manera més lenta, perquè el turisme no té tant de pes com a Eivissa o Mallorca, i és el turisme en aquests moments el sector que estira la recuperació. Però Menorca compta amb oportunitats industrials i empresarials que, patint molt, així i tot donen garanties d'un millor creixement, més qualitatiu, que val la pena preservar.

7.- Sóc mare de dos fills que van estudiar una carrera universitària a Barcelona i davant la falta d'oportunitats a la Illa ja no han tornat. Què cal fer davant la fugida de cervells i perquè el jovent tingui un lloc en la nostra societat? Maria. Ciutadella.

Aquest, ben segur, és el repte del nostre model de creixement, que volem més qualitatiu per afegir-hi als sector econòmics i socials de les illes coneixement i innovació. És cert que està costant, però de ben segur que, poc a poc, la valoració del coneixement en el món econòmic s'haurà d'incrementar. Volem esser més competitius, i passa obligatòriament per incorporar coneixement.

Jo no perdria l'esperança que tornessin.

8.- La receta que están aplicando desde hace años para crear empleo no está funcionando. ¿No se han planteado cambiarla? Y si siguen en sus trece, con todo el derecho del mundo, y vuelve a crecer el desem­pleo, ¿dimitirán? José Francisco. Mahón.

Evidentment, l'atur ha crescut d'una manera considerable en els dos darrers anys. A Menorca, a València, a Múrcia, a Canàries i a la Comunitat de Madrid. Per tot ha pujat. A algunes comunitats, on el PP hauria pogut demostrar les seves receptes, tampoc han funcionat. És més, moltes tenen taxes d'atur bastant més elevades que a les Illes. La taxa d'atur a Balears se situava, en el tercer trimestre de 2010, en el 17,1%, mentre que a València va ser del 23,4%, a Múrcia, el 23,9%, a Canàries, el 28,6%, i la mitjana espanyola se va situar en el 19,8%.

Així i tot, aquí seguim lluitant cada dia per crear ocupació i s'han pres mesures per part dels governs socialistes vertaderament importants: Plan E d'inversió estatal; el Pla d'Habitatge de la CAIB; la Llei de Mesures d'incentivació de la inversió, que permet la reconversió total o parcial d'establiments turístics; Programes extraordinaris d'ocupació i contractació de persones aturades de llarga durada a través dels municipis (l'any passat es varen destinar 17 milions de recursos propis a diversos programes extraordinaris d'ocupació); modificació de la formació per a persones desocupades, fent-la certificada i més eficaç... I en aquests moments, acabam de presentar un pla per incentivar, de manera especial, la contrac­tació de joves i d'aturats majors de 45 anys.

I seguirem fent-hi més feina.

9.- Hola Joana. ¿Qué peso tiene la economía sumergida en Balears? Y no me diga que no hay, si no en las Islas habría el doble de parados. Saludos. Pepe.

És evident que hi ha economia submergida. El ministre un dia va assenyalar que podria rondar en un 20%, però la quantificació és molt difícil. El que sí hi ha cert és el treball coordinat entre les organitzacions sindicals, les associacions empresarials i Inspecció de Treball per fer front a l'economia irregular, perquè suposa una dura competència deslleial a les empreses de les nostres Illes.

10.- La meva pregunta és molt concreta. Després de la seva experiència en el Consell, si no depenguessin dels vots dels nacionalistes acceptarien desenvolupar un altre tipus d'ofertes, com els camps de golf, o d'infraestructures, com el desdoblament de la carretera. En el cas que la resposta fos sí, no estan enganyant l'electorat? Joan. Alaior.

Entorn als camps de golf, no hi estam en contra, evidentment amb garanties de no obrir noves construccions, amb garanties d'usar sols no protegits, de fer-los entorn a nuclis turístics existents, utilitzant aigües depurades... podria ser una de les possibilitats que té Menorca per lluitar contra l'estacionalitat, però no és ni l'única ni és suficient.

Són molts més importants les oportunitats empresarials que existeixen actualment de millorar i adequar la nostra indústria turística, amb un increment de la qualitat i dels serveis que ofereix, i poder desenvolupar productes turístics propis. El Camí de Cavalls n'ha estat un bon exemple.

Quant a la carretera general, des del PSOE sempre hem valorat que no era necessari el desdoblament, encara que sí valoram tercers carrils i ampliació de voravies, així com desenvolupar la variant de Ferreries, que era el gran deute pendent.

11.- Sra. Juana Barceló. Hace algunos meses salió la convocatoria de ayudas a los desempleados que se salieran del paro y se dieran de alta como autónomos. Mi hijo fue uno de ellos, con la ilusión de montar un taller de joyería. Esta convocatoria salió en el Boletín de la Comunidad Autónoma un sábado, mi hijo el lunes y martes recogió toda la documentación requerida, para el miércoles entregarla. La sorpresa fue que cuando la entregó el funcionario de turno les dijo que el martes los mallorquines ya habían presentado tantas peticiones que era casi imposible que ningún menorquín tuviera ninguna ayuda en esta convocatoria. ¿Con un menorquín al frente de esta conselleria seguimos siempre igual? Santiago. Es Mercadal.

La convocatòria va sortir publicada al BOIB un dissabte, el 31 de juliol, i els ajuts s'esgotaren a mitjan matí de dia 5 d'agost. A Menorca es concediren 27 ajuts; a Eivissa, a Formentera, 1, i a Mallorca, 174.

Així i tot, agraïm la seva aportació i en properes convocatòries afegirem una quota per illa, en relació a la proporció d'autònoms a cadascuna de les illes.

12.- Señora consellera. Tengo 55 años y estoy en el paro después de trabajar desde los 18 en la construcción. Ahora no encuentro trabajo en otros sectores, porque también están mal y no tengo los conocimientos apropiados (con mi edad ¿estudio inglés y empiezo de cero en el turismo para malvivir unos meses?). Y para el colmo el partido al que pertenece me dice que me quita los 426 euros de ayuda, se alarga la jubilación y cobraremos menos pensión. Póngase un momento en mi situación. ¿Qué hago? ¿Les vuelvo a votar como equivocadamente he hecho desde hace años? Luis. Ciudadela.

Haurà vist aquests dies, i en tot cas el podem informar personalment si li interessa, el programa que el Govern traurà d'aquí a un mes de suport a les persones aturades de llarga durada, majors de 45 anys i que han esgotat les seves prestacions. El febrer acabarà l'ajut dels 426 euros i per això aquesta Comunitat ha elaborat un programa de contractació de sis mesos a través dels ajuntaments i un Salari d'Inserció, de 452 euros, per formar-se.

Aquestes propostes són treballades per l'esquerra. La dreta promet, però la veritat és que a les comunitats on hi governa encara no hi ha cap proposta per ajudar a suplir la pèrdua dels 426 euros.

13. Bajo su mandato se aprobó el PTI. ¿No cree que dadas las actuales circunstancias económicas deberían retocarse algunos aspectos, como dice el PP, para permitir algunas actividades económicas? ¿No le parece que los inversores están huyendo porque esta parece la Isla del No? Sonia. Maó

El Pla Territorial Insular és un instrument que, evidentment, amb el pas del temps i diferents situacions econòmiques, ha de poder modificar-se. Ara bé: també tenim clar que el creixement que volem no s'ha de fomentar una vegada més amb la construcció ni amb l'especulació.

El PTI aprovat garanteix i permet moltes inversions en zones turístiques. És més, la Llei de Mesures d'incentivació de la inversió possibilita inversions d'una manera increïble en tot el que ja s'ha construït.

L'opció de la rehabilitació, encara que pugui ser més difícil front a encetar nous creixements urbanístics, crec que és i continuarà sent la millor de totes.

14.- El problema de la insularitat i el transport no ho ha arreglat cap partit ni govern. Jo també penso que si el problema ho tinguessin els mallorquins ja estaria resolt. Què opina? Margarita. Es Mercadal.

La baixa població de Menorca dificulta la possibilitat de tenir moltes freqüències a preus més assequibles. Ni la lliure competència que és el que tenim entre Menorca i la Península, ni la declaració d'obligacions de Servei Públic que tenim entre Illes han resultat ser totalment eficients per a resoldre una doble demanda, vols suficients i preus assequibles. Per tant, la intervenció pública hauria de ser més grossa: mantenir els descomptes de residents i ara en els Pressuposts de l'Estat s'ha aprovat la rebaixa de les taxes aeroportuàries a les Illes i els ajuts a les companyies que incrementin freqüències i obren rutes amb noves destinacions amb les Illes, fet que pot ajudar al desenvolupament de més i millor transport aeri, i sobretot més barat.

Un altre instrument podria ser la cogestió aeroportuària, és a dir, la participació de les institucions de les Illes en la gestió dels aeroports. En aquest sentit, el Govern de les Illes Balears està fent tot el treball possible per aquest sistema de gestió, que ben segur ajudaria a influir en el trànsit aeri de les nostres Illes, un aspecte estratègic per als ciutadans i per a la nostra pròpia economia.

15.- Estimada Joana: Teniendo en cuenta que los mercados alemanes e ingleses son tan cambiantes y conociendo que otros mercados emergentes ofrecen precios bastante inferiores a los nuestros, mi pregunta es la siguiente: ¿Por qué no dedicamos nuestros recursos económicos a promocionar Menorca con toda intensidad por toda España, mostrando un destino idóneo para la familia? Promocionamos el turismo rural, el senderismo, y tocamos los mercados para conseguir grupos, incentivos y convenciones en las empresas. No es necesario buscar convenciones de cinco mil personas, tal vez no tenemos la infraestructura necesaria, pero hay miles de convenciones y congresos de 500 personas al año, así desestacionalizaríamos el turismo. Ud. y yo ya hablamos de todo esto hace tiempo, ¿se acuerda? Un saludo muy cordial. Enrique. Maó.

Estic totalment d'acord, l'estratègia passa per fer producte desestacionalitzador i promocionar aquest producte. El que ha canviat ara, ben segur, és el compromís del Govern amb la promoció de Menorca feta des de Menorca.

Durant el 2010, i és un fet històric, Menorca ha disposat i decidint ella, de 4,8 milions d'euros per a promoció turística. A més, Menorca ha tingut l'oportunitat d'executar un Pla de Dinamització Turística, on a més del Consell de Menorca hi participa el Govern de l'Estat i el propi Govern balear, per construir producte, i que suposa una inversió en tres anys entorn als 4 milions d'euros.

16.- Como responsable del CIME y ahora de la Conselleria de Turismo, ¿que respuesta tiene ante el descenso de casi 400.000 turistas en la última década? ¿No cree que han acabado por diseminar la marca Menorca en algo irreconocible? Estoy viviendo en Suiza y anteriormente viví en Londres. En las agencias de viaje y publicidad estática se ven Mallorca, Ibiza, Formentera, Canarias, Costa Brava... pero nunca Menorca. Cuando le pregunto a la gente, nadie sabe dónde está Menorca. ¿Qué piensan hacer al respecto? Tenemos un paraíso de isla que sus dirigentes no saben (o no quieren) promocionar. Carlos. Suiza.

Serveix la mateixa resposta d'abans. Menorca, en aquesta legislatura, participa i construeix la promoció que vol. El Govern té clar que cada marca, cada Illa, cada producte és el que interessa a l'usuari final. Són diferents, i cadascuna de les Illes té les estratègies que ella mateixa ha definit.

Repetesc: Menorca té oportunitats avui, no ahir, per decidir el tipus de promoció i de productes que vol oferir i els mercats on decideixi.

17.- En dos décadas hemos pasado de querer alargar la temporada turística a abril y octubre a intentar salvar la temporada alta (julio y agosto). Algo se habrá hecho mal, ¿no? Alguien tendrá responsabilidad en lo que ha ocurrido. ¿O sólo es culpa del capital y los mercados? Antonio, un menorquín viviendo temporalmente en Barcelona.

Hi ha tres elements que ajuden a allargar la temporada i que ara començam a fer-ho possible.

Primer: Rendibilitat dels establiments d'allotjament. Des de 2005 perdem competitivitat i omplim les Illes a preus poc rendibles empresarialment. És a dir que si l'establiment no s'ha ocupat al 100% la baixa rendibilitat fa impossible mantenir-lo obert amb un percentatge de baixa ocupació. Per tant, és un element clau millorar la rendibilitat empresarial. Això passa per un increment dels preus, i per pujar preus hem millorat els establiments i incrementat els serveis.

En segon lloc, hem d'estructurar el nostre propi producte turístic, la cultura, el patrimoni, el senderisme, el cicloturisme, la nàutica, la natura... I en aquest sentit, el Consell insular de Menorca, d'una manera clara, està fent aquesta feina, amb el suport del Govern balear.

I tercer, resoldre l'accessibilitat. I per açò els acords amb els agents turístics, companyies aèries i turoperadors via promoció dels productes desestacionalitzadors i la marca de cada Illa.

En aquest sentit, val la pena recordar que el que avui és un producte turístic de primera magnitud, el Camí de Cavalls, en el seu dia va ser prou qüestionat, i per part d'autoritats de dretes s'hi va posar tota l'oposició i totes les dificultats del món al projecte, i ja no dic res de la seva promoció.

18.- Un anunci de cervesa ha estat més efectiu que moltes campanyes promocionals. Ha de dimitir algú? Joan Carles M. Maó.

Potser darrere un anunci de cervesa hi ha més recursos que tots els recursos que històricament aquest Govern ha dedicat a publicitat en el mercat espanyol. En tot cas, estam encantats i, evidentment, agraïm que s'hagi escollit Menorca, com no pot ser d'altra manera.

19.- Per què Mallorca i Eivissa saben vendre's millor que nosaltres? Ja sé que ens porten anys d'avantatge, però aquí cada illa va a la seva bolla i alguna cosa haurem de fer els menorquins per ser visibles als mercats. I els convenis amb els touroperadors, ¿no creu que va ser un "pacte amb el diable"?, amb tots els respectes. Gràcies per donar la cara i salutacions. Montse. Maó.

El conveni amb els turoperadors no és un pacte amb el diable en absolut, ja que aquests són els agents que ens garanteixen ocupació i transport, dos elements indispensables per afrontar amb garanties, en moments de dificultats, la temporada turística.

Menorca, ara, pot promocionar-se perquè és en aquest moment quan Menorca decideix la seva promoció. No havia passat mai abans. Per tant, cal posicionar-se amb el gran potencial de natura i cultura que té l'Illa.

20.- Consellera de Turismo, con la mayor pérdida de turistas de la historia, y consellera de Trabajo, con las peores cifras del paro. ¿Cómo lo lleva? Alejandro, menorquín residente en Palma.

Amb ganes de seguir treballant per Menorca, perquè per primera vegada la promoció de Menorca la decideix Menorca; per primera vegada, el Consell compta amb recursos econòmics per tirar endavant promoció. Amb ganes de seguir batallant, perquè han estat molts els que han dificultat durant molts d'anys que Menorca tingués la seva promoció i que comptés amb recursos propis per a la promoció, els que han prioritzat l'interès de partit a l'interès de Menorca; és a dir, i perquè quedi clar, els que volien que Menorca li anés malament per accedir més fàcilment al Govern. Per tot açò, per Menorca val la pena seguir treballant.

Amb ganes de seguir lluitant perquè les xifres d'atur a Menorca i a les Illes no arribin a les xifres ni a les taxes d'atur de València o Múrcia, ni a les de Canàries; i per açò em sento amb moltes forces per seguir estructurant mesures que permetin a les persones aturades accedir a un lloc de feina, i de manera especial als joves i persones que han quedat fora cap prestació.