Beneïda locura!

Toni Cantamisa, que pujava a l'escenari després d'uns anys d'absentar-se, va demostrar ser el magnífic actor que no ho havia d'haver deixat de ser mai, i a Jordi Odrí, que interpretava el paper de l'altre boig, Blai, el personatge li venia com un guant. Joana Fiol, Pepe Arguimbau, Manolo Obrador, Laura Pons, Matilde Muñiz, Laura Cubas, més dolça que mai, i Toni Riudavets completaven l'elenc que va fer lluir una tragicomèdia que dissecciona la realitat actual a través de dos bojos que potser no ho estan tant. Mentre cerquen el sentit de la vida, "no trob sentit a res, potser és que res no té sentit", es deixen endur, com a criatures, per paradisos imaginaris en què trobar l'autèntica felicitat.

L'amor, el sexe, l'amistat, però també la soledat, la petjada profunda de la religió, la desesperació i la mort, marquen continus contrasts. Dos dels moments més divertits, que fins i tot provocaren aplaudiments, van ser l'escena on Miquel i Blai comparteixen llit per escriure poemes i l'escena del ball, quan s'imaginen a les Illes Marqueses de Gauguin i Jacques Brel, la música del qual és la banda sonora de l'obra.

Ponç, assegut a la tercera fila de la platea, feia cara de satisfet i segur que es sentia agraït a més d'emocionat per veure acomplert un dels seus desitjos, gaudir del seu "Lokus" fet realitat en la paraula escrita i també interpretada.