Avui capvespre mossèn Joan Febrer i Rotger (Ferreries, 1944) rebrà el premi Pere Prats de Medi Ambient amb el que el GOB reconeix persones, ens o col·lectius que per la seva trajectòria o actes han promogut o desenvolupat fets rellevants en favor dels valors ambientals de Menorca, o bé l'equilibri entre les activitats humanes i la conservació de la naturalesa. Amb la seva amabilitat i franquesa habitual, des de la rectoria de la parròquia ferrerienca de Sant Bartomeu, Febrer parla del premi, de l'Illa i els seus valors i de la Natura que "per jo, no és un espai desert sinó un marc habitat, es per viure-hi, per un poble amb una cultura, una tradició i una obertura als que venen de fora".
Content amb el premi? Què ha fet per ser-ne mereixedor?
Content, però no sé que he fet, hauries de preguntar-ho al GOB (riu). He fet el que han fet molts, no som conscient d'haver fet res extraordinari més que tenir incorporat un valor d'estima a la natura a la meva manera de pensar com tinc incorporats uns altres. Però d'extraordinari no he fet res, encara que a l'època en que estava a Maó vaig estar vinculat a diferents col·lectius i vaig participar de moltes rei-vindicacions. El premi podria ser per a molta gent com els que han aconseguit que el Camí de Cavalls sigui una realitat, per exemple, de gent de la que vaig aprendre molt perquè estava més informada que jo, com Pere Prats que va ser un pioner.
És Menorca el lloc més polit del món?
Menorca és el lloc més polit de Menorca. Cada lloc té la seva pròpia bellesa encara que dins la Mediterrània és una illa molt polida que encara no s'ha fet malbé, gràcies a Déu. Té una bellesa pròpia i irrepetible però també la tenen d'altres llocs.
Diu que es conserva gràcies a Déu, també gràcies a l'home?
I tant, aquest estat de conservació és degut a una sensibilitat, a una feina i una lluita que ve d'anys enrere. Quan començà el turisme, amb els primers hotels a Cala Galdana, les primeres urbanitzacions, el nou aeroport... allà pels anys 70, era símbol de progrés i de creació de llocs de feina, però va donar-se la veu d'alarma sobre el que podia estar en perill. Una de les primeres mogudes va ser la de l'Albufera i Sangril·là i es va aconseguir aturar i des d'aleshores la consciència ha anat creixent i ha desembocat en projectes com el de la Reserva de la Biosfera o l'actual PTI, que suposa una salvaguarda davant de la pressió. Crec que ha estat una consciència bastant compartida.
És, aleshores, el PTI una rèmora o una oportunitat?
Una oportunitat. No tenc coneixements de tipus tècnic però reflecteix la concepció de Menorca com un espai petit i de recursos clarament limitats que necessita un desenvolupament sostenible. En principi, crec que és una bona eina per promoure aquest creixement.
En aquest sentit, que li semblen les obres de la Variant?
Responen a una reivindicació feta fa molts anys a la que s'havia de donar alguna solució i han trobat aquesta perquè potser no hi havia gaires alternatives. Les obres són molt espectaculars i tota colonització d'un territori suposa una certa agressió. El que importa és que sigui per una millora i amb un impacte mínim. Esper que en acabar el resultat no sigui tan desastrós.
Quina és la principal amenaça per a Menorca, el principal perill a què s'enfronta?
Que la situació de crisi que vivim dugués a cercar solucions poc meditades de cara al futur i a la sostenibilitat de l'Illa. És un perill que amb imaginació hauríem d'evitar. Fa falta crear ocupació però no a qualsevol preu. Hem de prendre una consciència clara tant de les possibilitats que té Menorca com dels seus límits, ja s'han apuntat algunes línies de solució Un esforç que hem de fer entre tots és no perdre l'etiqueta de reserva de biosfera, sempre que respongui a una situació que li faci mereixedora.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.