"Entre l’allau de fotos anodines, la bona foto fa que t’aturis"

Per ser fotògraf de premsa s'ha de ser un tipus molt llest?
Una mica sí, has de ser una mica espavilat i sobretot tenir una certa intuïció de la notícia i també és molt important saber tractar amb la gent que és qui t'acaba facilitant la presa d'imatges.

Vostè en canvi fa ja molt temps que es dedica a la fotografia de reportatge, atorga aquesta majors oportunitats?
Sí, el fet de tenir més temps permet treballar amb més profunditat i obtenir millors resultats. Són dues modalitats distintes, la fotografia d'actualitat es fa en calent i de cada vegada compta més amb el fet que tothom té una càmera i per tant la foto que tu puguis fer mitja hora més tard del que ha ocorregut, encara que sigui millor, no és la primera i la primera és la que compta com a informativa. Per altra banda el treball del reportatge permet aportar la teva visió i explicar una història amb imatges aprofundint en el tema d'una manera especial.

La fotografia d'actualitat es beneficia del fenomen digital?
Al començament hi havia pocs fotògrafs i la fotografia implicava una tècnica molt complexa i costosa, amb la digital tot això ha canviat. La fotografia digital té l'avantatge d'oferir múltiples facilitats, entre altres no haver de dependre de la pel·lícula, no haver de revelar al laboratori posteriorment, esperar a veure si la foto ha sortit bé, ara pots visualitzar-la un cop feta i rectificar si és necessari. Avui tot està a l'abast de molta gent, però s'equivoquen els aficionats que pensen que si tenen la millor càmera faran bones fotos, la mirada segueix essent molt important.

Ha viscut en primera persona nombrosos fets històrics, el conflicte d'Irlanda, la transició espanyola... Com a fotògraf se sentia com un testimoni o compromès en cada causa?
Com a fotògraf, i parlo especialment del meu cas, no som objectiu, la càrrega de subjectivitat és molt gran a l'hora de fer les fotos. Seria objectiu el que capta una càmera de vigilància instal·lada al carrer, però des del moment en què el fotògraf enquadra i dispara es pren partit clarament.

Al llarg de més de trenta anys que duu en la professió, quins són els canvis més notoris?
Els canvis han estat brutals. Ha passat una cosa curiosa, quan jo vaig començar hi havia una forta necessitat de treballar les notícies amb reportatges de profunditat, de denúncia, d'imatge social. Tot això ha canviat i ara el que feim és un reflex d'una societat més frívola. En canvi han anat sorgint altres possibilitats amb les noves tecnologies que et permeten mostrar el teu treball més personal a un ampli ventall de gent d'una manera fàcil. També altres formats com les exposicions o les publicacions permeten aquest treball més en profunditat.

Quin tipus d'emocions ha de provocar una bona fotografia?
Una bona fotografia o un bon reportatge crida l'atenció davant el bombardeig immens d'imatges al que estem sotmesos. Entre l'allau de fotos anodines, la bona fotografia fa que t'aturis, que reflexionis, desperta emocions de tota mena, estètiques i també de sentiments.

En què consistirà el curs que avui ofereix a Alaior?
El curs serà molt didàctic, primer presentaré fotografies preses en situacions molt diferents i explicaré com es resolen tècnicament. Després passaré una sèrie de treballs que engloben des de la transició a imatges preses a Kabul, Afganistan. I acabaré parlant una mica del futur del fotoperiodisme.

I quin és el futur del fotoperiodisme?
No ho sabem molt bé ni noltros mateixos però tenc la intuïció, i estic treballant amb això fa temps, que hi ha exemples de gent que s'està obrint camí a través d'internet. Abans tu estaves limitat al que t'encomanaven que podia ser molt interessant per al públic però no per a tu mateix. Ara la llibertat és molt més gran a l'hora de treballar com vulguis.

I el cost material d'aquesta llibertat, quin és?
Clar, hi és, però també comença ha haver-hi maneres de rentabilitzar-ho, per exemple a través de la publicitat, ho han fet així els diaris que es distribueixen de forma gratuïta i amb les webs de cada vegada passa més. També n'hi ha de prou bones, en què pagues anualment per tenir-hi accés perquè ofereixen el que altres no tenen.