Experiència positiva. La presència dels joves canvia la cara dels avis a qui els agrada ser escoltats i rebre mostres d’afecte - Cris

Experiència positiva. La presència dels joves canvia la cara dels avis a qui els agrada ser escoltats i rebre mostres d’afecte - Cris

Laura BañónCiutadella22/11/10 0:00
TW
0

Les cares d'en Pedro, na Magdalena, na Margarita, na Joana o na Julia "la bailadora" s'il·luminen quan al Centre Sociosanitari de Santa Rita entren per la porta els joves voluntaris. Tenen entre 14 i 16 anys i una hora a la setmana, uns els dimecres i altres els divendres, comparteixen el seu temps lliure amb la gent gran que resideix al centre.
El projecte intergeneracional fa un any que funciona impulsat per Marián Aguilar, germana de la comunitat religiosa Nostra Senyora de la Consolació de Ciutadella, amb la col·laboració de Caritas. La directora del centre assistencial, Carolina Cerdà, va obrir les portes, encantada, a la primera iniciativa voluntària organitzada. La germana Marián no sols ha aconseguit mobilitzar dos grups de joves voluntaris, sinó el més important: despertar el seu compromís i constància a l'hora de visitar els avis del centre. Aina Sastre, Raúl Guzmán i Marina Taltavull, de 16 anys, són els voluntaris pioners del projecte i encara aguanten. "Coneixíem na Marián i volíem fer alguna cosa solidària. Després d'un any s'ha creat un vincle d'estimació amb alguns dels residents". És el cas d'en Pedro, de 89 anys, amb qui solen jugar a la brisca i amb qui tenen constants mostres d'afecte. De fet, afirmen que l'afecte és fonamental per acompanyar la gent gran.

"El primer dia va ser fort. Ens vam entristir. No estam acostumats a conviure amb la vellesa. Però els residents ja tenen prou limitacions per amargar-los. Venim en plan positiu per animar-los. Oblidam les penes i reim molt!", expliquen. Han perdut la por a enfrontar-se amb la vellesa i actuen espontàniament com a joves, despertant els somriures dels majors. "Al principi alguns es pensaven que veníem a visitar els nostres avis, però no tenim cap relació familiar amb ells. Ara s'ha creat un vincle: ells mos esperen i noltros els enyoram si no venim".

Per exemple, a en Pedro, originari de Granada, al principi no l'entenien quan rallava. Ara no hi ha cap problema de comunicació. "Intentam venir a les hores en què no hi ha la família i quan no és l'hora de menjar. El temps passa volant". Els joves comparteixen amb els avis jocs, converses, passejades pel pati i els ajuden en coses quotidianes com passar el fil pel forat de l'agulla per cosir. Els joves animen a què es sumin nous voluntaris que els avis rebran amb els braços oberts.