Des de quan la seva afició a la fotografia?
Des de que tenia quinze anys. L'afició me la va transmetre el meu pare, Ricardo Quadrado, ell va ser qui me va ensenyar com funcionava el diafragma i la velocitat. Jo prest me les vaig enginyar per muntar la meva primera ampliadora, la vaig fer amb dos pots de mantega americana, una manxa i una òptica reutilitzada i vaig comprar un compensador, un xassís i una bombeta a Arpi de Barcelona, així vaig començar. L'any 1957 Maria Lluïsa Serra ens va muntar a l'antiga Casa de la Cultura, avui Biblioteca, un laboratori als porxos amb ampliadora i cubetes per revelar fotografies de 30 per 40, tota una novetat per a noltros que érem en Carlos Victori, José M. Vidal, Tomás Vidal, Albertí, Rómulo Cardona, Gerardo i Antonio Sintes i jo. Un altre canvi important va ser el 1966 quan vaig començar a fer diapositives en color. M'agrada fotografiar paisatge i retrat i més darrerament també fotografia abstracta.
En la seva professió de metge va poder posar en pràctica algunes tècniques fotogràfiques. Quines?
L'any 1975 a l'Hospital Verge del Toro vam començar a fer gastroscòpies. El primer pacient va ser ciutadellenc, a ell li tremolaven les cames i a jo també, a partir de llavors en vam fer moltíssimes. Després vaig introduir la fotografia endoscòpica gràcies a un curs que havia fet a Madrid, també va ser de gran utilitat. La meva afició a la fotografia ha tingut una aplicació professional a la medicina de la que estic molt content.
Com va sorgir la possibilitat de fer cursos de fotografia a l'Ateneu de Maó?
Quan em vaig jubilar José Antonio Fayas, actual president de l'Ateneu, em va demanar que participés en les activitats de l'entitat, vaig acceptar sempre que fos relacionat amb la fotografia. Era l'any 2005 i des de llavors. En el curs actual hi assisteixen 28 persones, partim del coneixement del maneig de la càmera digital i avançam amb tot tipus de coneixements tècnics, trucs i com solventar errors. També feim sortides, uns dies abans els enviï per correu electrònic la informació necessària per practicar per exemple macrofotografia, retrat, panoràmica o el que sigui. Cada any els pas el manual que elabor personalment.
Quin ús s'ha de fer, segons el seu criteri, del retoc digital de la fotografia?
Molt clar, és important per rectificar errors, que es donen amb freqüència. Ombres no desitjades, objectes que espanyen una fotografia (per exemple la roba estesa de la família que es fotografia a un pati de casa seva), coses que haurien d'estar prèviament resoltes i que es troben després. El que no s'ha de fer es manipular fins tergiversar la realitat, com passa per exemple a moltes fotos on als polítics se'ls treuen vint anys de damunt.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.