Sia PonsMaó29/10/10 0:00
TW
0

autofitxa
Som na Margarita Escandell Pons, vaig néixer a Maó l'any 1958. Estic casada amb en Toni Barber i tenim una filla que es diu Cristina. Som mestressa de casa i l'afició que més m'agrada és cuinar i també bijuteria.

Com es va vincular al projecte que duen a terme els Amics de l'Illa del Rei?
Des del primer dia que estic amb ells, ara fa sis anys. Som amics, des de fa temps, del general Lluís Alejandre. L'hem anat a visitar moltes vegades als diferents destins que ha tingut com Barcelona, Jaca i Saragossa. Ara s'han acabat els viatges, tot es centra en l'Illa del Rei.

Com va sorgir el fet de preparar un gran berenar cada diumenge quan la gent va a treballar a l'Illa del Rei o hi va de visita?
A l'inici, que hi anàvem tots a treballar per fer net bàsicament, sobretot de vegetació, cadascú duia el seu propi berenar. Si algú no en duia fèiem part dels nostres panets i menjava tothom. En German Torrent, que era qui conduïa el llaüt "Picua", va ser qui va engegar el preparar berenar per a tothom. Ell és molt menjador i mentre els altres feien feina ell torrava sobrassada, solíem dur coques d'albercoc, també de verdura i tots berenàvem. Quan ho va deixar jo vaig agafar el relleu.

Com s'organitzen actualment? Saben sempre quants seran?
No sabem mai quants serem, a no ser que hi hagi una visita concertada i ja sapiguem segur que a més dels espontanis en vindrà un grup nombrós. Durant aquest estiu cada diumenge hem estat 200 persones o més. Som dues qui preparam els berenars, na Balnea m'ajuda des de fa un temps. Amb es meu home encomenam coques dolces i salades el divendres i al capvespre anam a comprar la sobrassada, per tanta gent ja no es pot fer a casa i ara en tost de torrar sobrassada l'escampam en pa i la torram amb un bufador. Durant la setmana també prepar bòtils d'aigua congelada per tal de tenir en fresc tot el beure el diumenge dematí. La gent se'n va molt satisfeta, solen dir "no importarà dinar avui!".

Algun berenar especial del que ens pugui contar una anècdota?
Una vegada a l'any, normalment a l'hivern faig pastissets. I un berenar que record especialment és el de la visita del Rei Juan Carlos. Realment es comportava com un més, fins i tot va arribar a dir que li agradava més la sobrassada de Menorca que la mallorquina. Ara quan el veig a la televisió no em sembla la mateixa persona, amb noltros va ser molt proper. Li havien preparat un itinerari per explicar-li la història de l'Hospital i ell va anar per allà on li va semblar.