Al carrer de sa Bassa Rotja d'Alaior avui hi ha festa grossa. En concret, a la casa número 86, on la porta d'entrada s'obre i es tanca contínuament. Les felicitacions, les enhorabones, les paraules de simpatia es donen a centenars, i és que d'un centenari es tracta. Antònia Pons Florit, na Tònia de Binifabini, avui compleix un segle de vida.
Va néixer el 13 d'octubre de l'any 1910 al lloc de Sant Gabriel de Ferreries, en el si d'una família humil i dedicada a les feines del camp. Els seus pares, na Tònia Florit Florit i en Vicent Pons Sintes, ja tenien quatre fills quan un dia de tardor va arribar al món la cinquena descendent, na Tònia Pons Florit. Però, no va ser la darrera, després d'ella encara en van néixer quatre més. La seva infantesa va ser d'allò més feliç. Recorda que jugava al pati amb els seus germans i que un oncle que vivia a prop, al lloc de Calafi, se'ls emportava en carro fins a la mar. "Ell mos cantava cançons fetes a casa", explica i afegeix que anàvem també a fer una estona al poble i, de pressa cap a casa a fer fogasses, que era treball de dones".
Quan va tenir onze anys la família es traslladà fins a Son Blanc Vell, del terme d'Alaior, on hi va viure fins que es va casar amb Rafel Pons Seguí, amb 21 anys. El matrimoni va viure a Llucaquélber, llar on hi van néixer els sis fills de la parella (en Sebastià, na Catalina, en Vicent, en Rafel, n'Antònia i na Pilar). L'estada a Llucaquélber va ser de 26 anys i d'allà a Binifabini on na Tònia hi va residir durant 22 anys. Des de l'any 1979 Antònia Pons Florit viu a la casa del carrer de Sa Bassa Rotja d'Alaior.
Actualment, la centenària compta amb tretze néts i 18 besnéts.
La seva mirada, carregada d'alegria i entusiasme de veure gairebé tota la família reunida, es va apagar una mica ahir quan recordà el temps de la Guerra. "El meu marit va haver de marxar, jo em vaig quedar sola a la casa amb tres al·lots. Només tenia un missatge de 16 anys que m'ajudava amb les feines del camp, van ser uns anys durs". De fet, el seu home no va veure néixer el seu fill Vicent qui ho va fer durant la guerra.
Na Tònia ha estat una dona activa, forta i entregada a la família. Recorda que li encantava anar a cercar esclata-sangs i a caçar tords. "I del ganxet no en parlem", diu la centenària qui, a més de desenes de randes també ha posat fil a l'agulla per brodar un xal a cada nét qui li anunciava que vindria un altre besnét.
La rebosteria també ha estat la seva especialitat. La coca amb tomàtic, la d'albercoc, les formatjades, els pastissets i els amargos eren irresistibles als paladars però sens dubte ha estat la coca d'esclata-sangs la que s'ha fet famosa a casa dels Pons Pons.
D'aquí que atordida i satisfeta de l'esdeveniment, Antònia Pons Florit rebés ahir de part de la seva família un regal d'allò més especial. Dissabte, quan celebrin el centenari els convidats rebran una llibreta on apareix una imatge de na Tònia quan tenia 18 anys i una altra d'actual, així com la recepta de la coca amb esclata-sangs, per tal que tota la família la tengui com a recepta capdavantera dels plats de tradició familiar.
"Ja ho trop que estic contenta", indicava i afegia "no m'ho pensava gens que pogués arribar als cent". Amb això, i demanant-li pel secret d'arribar a tan rodona xifra, Antònia Pons respongué "dur una vida sana, menjar molt natural i molta fruita".
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.