"Una bona idea arquitectònica ha de sobreviure en el temps"

De quina manera entén l'arquitectura?
És una pregunta molt complexa, puc donar la meva idea del que entenc per Arquitectura, que serà més o menys encertada… És una art tècnica aplicada: sense encàrrec, ni un ús definit, ni una funció concreta, l'arquitectura no compleix els seus objectius, tampoc si és una mera expressió funcionalista sense cap tipus de coherència estètica. Els volums exteriors, la proporció del espais, com entra la llum a l'edifici, la combinació dels materials… necessiten un ús i una raó de ser que els justifiqui: l'arquitectura s'ha de poder construir. Tal com hem pogut comprovar aquests darrers anys, però, no tota la construcció és arquitectura, i això salta a la vista. Per aquesta estreta línia de conceptes oposats penso que desfila l'arquitectura

Quins són els aspectes que considera a l'hora de treballar el concepte que participa del projecte arquitectònic?
Considero que l'anàlisi prèvia de l'entorn més immediat i de les preexistències és fonamental per encarar de manera correcta un projecte, sobretot en entorns urbans on el resultat del que veiem és fruit de processos que s'acumulen al llarg del temps: els arquitectes no ens enfrontem quasi mai a un full en blanc. Considero també que un bon projecte ha de tenir, a nivell intern, una estructura formal ben definida i consistent, una jerarquia d'ordre i de funcionament que permeti que una bona idea sobrevisqui als canvis i actualitzacions que necessàriament pateixen tots els projectes.

Amb les obres que ja ha realitzat, pensa que té un estil propi definit?
Juntar en una mateixa frase la paraula "estil" i "arquitectura" pot donar peu a moltes hores de debat. No crec que tingui un estil propi definit però tendeixo a simplificar volums i formes, donant importància a l'acabat final i als detalls constructius: m'obsessionen les juntes entre materials. Coincideixo amb el 'Menys és més' com a filosofia de disseny, popularitzat per l'arquitecte Mies van der Rohe, pare del que avui es coneix popularment com a 'minimal'.

A Aloart vam poder descobrir la seva faceta també de dibuix i pintura.
Bé, aquí hem començat la casa per la teulada doncs realment, els meus inicis es troben en el dibuix i la pintura, ja que des de petit (diuen) demostrava certa destresa en la matèria: des de l'any 1991 m'han premiat en uns 14 concursos, entre cartells, il·lustracions i logotips, a més d'encàrrecs particulars.

També és autor, conjuntament amb Tomeu Sánchez, de l'escultura Llangardaix d'Alaior que s'exhibeix a la rotonda d'entrada del poble. Quin va ser el procediment que van seguir a l'hora de concebre aquesta escultura?
Les bases del concurs proposaven dues vies per al disseny: les vaques (per la tradició industrial) o el Llangardaix, el drac procedent de la mitologia popular: ens va semblar molt més suggerent aquesta segona opció. Teníem una referència comú sobre el ''LLangardaix d'Alaior'', cançó popularitzada per Sa Traginada als anys 70, que ens va ajudar com a punt de partida. Vam voler fer una escultura proporcionada a l'entorn on s'havia d'ubicar (una rotonda), vam tenir en compte el sentit de circulació i la procedència de la Tramuntana a l'hora d'ubicar els dos personatges, d'acer cortén, i el Llangardaix, que desenvolupa la coa de tubs d'acer galvanitzat al llarg del perímetre circular obtenint-se un efecte molt interessant quan passes amb el cotxe.