La pluja frena el jaleo però no el sentit de la celebració

Després d'una primera jornada on al final es pogueren portar a terme quasi tots els actes programats, es començava una segona jornada de festes amb l'esperança que el temps deixaria als migjorners poder celebrar aquesta festa que sols es pot veure cada cinc anys.

El matí començà amb la diana a càrrec de la Banda de Cornetes i Tambors de la localitat dirigits per Àgueda Sales. Just després, a les nou tenia lloc un berenar popular al Pla de l'Església organitzat pels joves de la Comissió de Festes. Aquest primer aplec festiu, però, hagué d'acabar de forma ràpida culpa de la pluja.

Les mirades estaven posades, de nou, en el cel. Tothom feia les seves pròpies quinieles demanant-se si es faria el jaleo o, com ja va essent tradicional, s'haurien de donar les canyes dins l'església. Tot es decidiria després de la missa de caixers.

A les deu i mitja tenia lloc la celebració de l'Eucaristia presidida pel rector de la parròquia, Cristòfol Vidal, amb una església plena de gom a gom. Vidal, a l'homilia, destacà la gran tasca dels joves per preparar aquesta festa i els instà a seguir treballant pel bé de tot el poble. En el moment de l'ofertori es repartia l'aigo-ròs amb la melodia de la fabiolera Adriana Moll. Durant la celebració alguns rajos de sol penetraven les finestres del temple, alimentant l'esperança, especialment dels caixers, d'un possible segon jaleo.

Acabada la missa, els caixers es reuniren per decidir si els cavalls sortirien o no. La resposta va ser positiva, però quan just anaven a ensellar els cavalls tornà de nou la fina i incessant pluja que feu suspendre el jaleo. Un any més, les canyes es donarien a l'interior del temple parroquial.

A les dotze i mitja, els músics de la Banda, dirigits per Isaac Mascaró, es col·locaven sobre el presbiteri per animar l'acte. Els caixers feien la seva entrada pel passadís central del temple i es col·locaren als primers bancs. D'un en un, des de la fabiolera fins al caixer de més edat pujaren al presbiteri per rebre la canya de mans d'un familiar.

Les llàgrimes corrien per les galtes dels més emocionadissos, especialment de la jove caixera Àngela Barber, de deu anys, qui ahir es volia estrenar a lloms del cavall del seu pare, en Pere Barber "en Granada". Aplaudiments, música, emoció i... pluja, més pluja que no deixava de banyar els carrers.

Amb una convidada popular a l'Associació Cultural i Recreativa acabaven els actes protocol·laris de les festes de Sant Miquel 2010. Unes festes molt ben organitzades que han quedat parcialment frenades per un ingredient que mai es pot controlar del tot: la meteorologia. Els migjorners acomiadaren les festes contents i preguntant-se: quin temps ens farà el pròxim Sant Miquel 2015?