TW
0

Els treballs de neteja i consolidació de les estructures del castell islàmic de Sent Agaiz, a Ferreries, han posat al descobert un escut reial de l'antiga Corona d'Aragó a l'interior de la capella. A més, la intervenció també contempla la consolidació de la muralla del castell, construït entre els segles X i XIII, que ha permès descobrir un tram del mur original.
L'arqueòloga del Consell Joana Gual va explicar que s'ha trobat un escut de la Corona d'Aragó en el transcurs del desmuntatge del pis habilitat a l'interior de la capella, donat que en una època posterior es va convertir en una vivenda. L'escut estava col·locat a l'inrevés en el replà de l'escala interior i devia formar part d'un conjunt escultòric, del que s'ignora on estava col·locat i les restes del qual també van ser reutilitzats per construir la referida escala. L'estudi heràldic de l'escut, de 70 centímetres d'alçada per 50 d'amplària, permetrà concretar la seva datació, tot i que es remunta entre els anys 1.300 i 1.600. A més, a l'interior de la capella també ha aparegut una capelleta, amb restes de policromia, on estava col·locada la imatge de santa Àgueda.

Per altra banda, es duu a terme la consolidació de l'estructura de la capella, amb la reparació de trencs. Els treballs a la coberta de l'antic edifici religiós han possibilitat documentar la seva forma ogival, amb l'aparició de terra i morter entre la coberta i la teulada. També s'han trobat davall la teulada dos orificis per a la recollida de l'aigua de pluja, encara que no s'ha pogut precisar cap on es canalitzava.

Muralla

L'arquitecte Francesc Farrés és l'autor i el director d'obres dels projectes de restauració de la capella i de la muralla, que executa l'empresa Menorca Obres Loga, amb un pressupost de 96.800 euros i 181.370 euros, respectivament. Segons Farrés, s'ha duit a terme la neteja de la muralla i l'eixermada de la vegetació que cobria el mur, a més de la seva consolidació. Els treballs han tret a la llum una part de la muralla original recoberta amb morter, amb unes pedres incrustades que són posteriors i de les que es desconeix la seva funció. Per altra banda, s'ha consolidat una estructura de la muralla, que presenta la forma de cantell. El responsable de la restauració va assegurar que els treballs finalitzaran en el plaç d'un mes i mig o dos mesos. Per altra banda, Farrés també és l'autor de la rehabilitació de l'aljub de la fortificació, projecte que ha estat adjudicat a l'empresa M. Polo per 100.000 euros i que s'iniciarà en breu.

El director insular de Patrimoni i Cultura, Amador Marí, va assenyalar que el castell de Santa Àgueda ocupa un superfície de 50.000 metres quadrats i està format per tres recintes diferenciats: el recinte central, que comptava amb 16 torres la majoria amb planta circular; el castellet, que va servir com a refugi; i la casa d'armes, de construcció posterior. El castell es va abandonar el 1363, tot i que a finals del segle XVI i principis del XVII es va obrejar per utilitzar-lo per a la vigilància. El 1811 el Reial Patrimoni el va vendre, convertint-se en una finca privada.

El conseller de Cultura i Patrimoni, Joan Lluís Torres, va anunciar la signatura en octubre del conveni entre la UAB, IME, Consell i Ajuntament de Ferreries per iniciar una campanya d'excavacions arqueològiques al castell.