M.P.F.Maó08/09/10 0:00
TW
0

Tenien les mans suoses i els nervis a flor de pell. I no era per menys. Ells serien els encarregats de posar música a la festa dels protocols d'enguany. En Pol, na Núria, en Jordi, en Francesc, n'Enric i fins a una seixantena de membres de la Banda de Música de Maó eren dalt la tarima col·locant instruments, partitures, cadires i faristols per tal que, quan el seu director Miquel Llario, donés el tret de sortida poguessin iniciar una jornada d'eufòria a ritme de notes i més notes. L'espera es va fer llarga però ells no deixaren de somriure a les desenes de persones que els hi demanaven algunes notes per tal de començar a ambientar la festa.

En Pol amb la trompa i en Raúl amb el clarinet desprenien il·lusió i ganes de poder sonar i viure les festes de molt aprop de la música, les notes, l'afició.

Eren les nou i deu minuts, el sol ja s'havia posat quan la qualcada va entrar a la Plaça Constitució. Era el moment de posar les mans a l'instrument i tocar el Gato Montés per animar el cargol. A les nou i mitja, una hora després de l'horari previst, aquells petits i no tant petits de la tarima i engalanats amb jersei blau i pantaló negre van començar l'esperat primer jaleo de les festes de la Mare de Déu de Gràcia i que l'inauguraren majestuosament el caixer batlle, Vicenç Tur i el capellà Mateu Seguí de Vidal. Aquells qui descansaven en la primera ronda de buf, van poder adonar-se de les llàgrimes d'emoció de la regidora Àngels Andreu després de plantar-li un petó i una abraçada a Vicenç Tur entre renclí i renclí d'en Revull. Segurament aquests també notaren espipellades de llum sempre seguit i és que les càmeres disparaven i tornaven a disparar els flaixos per captar i immortalitzar moments, salts, cavalls i experiència equina.

N'Aleix, el músic més petit de la banda, amb només nou anys, i artista en fer sonar el trombó oferia melodies i més melodies però sempre atent a tota aquella festa de protocols que estava desfilant davant seu. Va poder presenciar els salts de Guillermo Ulldemolins, un dels més joves de la qualcada amb només 14 anys qui oferí un espectacle a lloms d'en Caco o, els d'Esther Parpal de 25 anys qui tornava a ser membre de la qualcada, acompanyada per en Brillant, després de tres sense participar però ja amb 13 anys de jaleos a les espatlles. La maonesa Carol Valverde de 23 anys i en Celeste també foren captats per en Toni i en Josep qui no es volien perdre res d'allò que podien viure des de la dualitat, la música i els protocols. O els dos germans Harry y Jake Ford de 15 i 18 anys qui, muntats a lloms de n'Ullet i en Tajo, respectivament, desprenien professionalitat.

Tampoc els passà desapercebut a aquells músics que al mig de la Plaça es coïa algun "ambient caldejat" i que no agradava a alguns cavallers, com és el cas de Raquel Fuxà qui assegurava que malgrat haver anat molt bé, havia notat més d'una estirada de regnes. Tres voltes de jaleo i una mica d'ambient a ritme d'Applejack o ABBA foren suficients per tancar una jornada i preparar-se per viure'n una altra de tant o més emocionant.

Creu Roja informa que la jornada s'ha desenvolupat sense incidències greus. A l'hora del tancament de l'edició s'havien produït 24 cures i un trasllat a l'hospital Mateu Orfila per una possible fractura al peu causada per una trepitjada de cavall.