Laura BañónCiutadella08/09/10 0:00
TW
0

Autofitxa. El me nom és Pere Moscoso Casado. Vaig néixer a Cervera, Lleida, i tenc 53 anys. Amb la meva dona, Lola Sala, som els propietaris i cuiners, d'ençà fa 11 anys, de "Es Gust, mejar i beure", la primera botiga de menjar per endur que es va obrir a Ciutadella. Som un apassionat de la fotografia, a la qual me vaig dedicar professionalment durant uns anys. També som col·leccionista de fotografies d'autor i de llibres de fotografia, dels quals tenc un arxiu d'uns 300 exemplars.

Com va arribar a Menorca?
Per casualitat. Amb la meva dona vam venir de vacances el 1993 i a l'any següent ens vam comprar la casa a Ciutadella. El 1999 vam decidir traslladar-nos a viure a l'Illa i al cap de 20 dies treballava al Cafè Balear. Des de llavors, l'amistat amb Bep Caules perdura.

Per què escollí Ciutadella?
Vaig triar Ciutadella com hagués pogut escollir l'Alguer. D'aquí em va impactar la llum. Ciutadella és molt màgica. Tots els amics fotògrafs que l'han visitada ho diuen.

Què és el que li agrada fotografiar?
El carrer és el millor plató que hi ha. És el que els americans diuen 'street­ photography'. Ciutadella té una llum espectacular, m'agraden les tonalitats i les textures quan rebota a les parets. Semblen pintures! Paco Elvira, professor de fotografia de la UAB, es va sentir atret per aquesta llum. És també dura i potent. La llum del migdia als jocs des Pla és difícil de controlar.

Fa fotografia artística?
No t'ho sabria dir. Faig fotografies.

Què fa amb totes les fotos?, deu tenir un arxiu impressionant!
Me les mir! Algun dia una part de les meves fotos i de les col·leccions anirà a l'Arxiu d'Imatge i So de Menorca i una altra part a l'Arxiu de Vic. N'hi ha moltes i darrera cada una il·lusions i sacrificis. Me diuen, 'ostres, quina càmera tens', i m'ha costat el meu esforç poder-la tenir.

No ha pensat mai en organitzar una exposició?
No he estat persona propensa a ensenyar les meves fotos en format mostra. En canvi, sempre he col·laborat en exposicions quan m'ho han demanat i m'ha agradat la idea.

Com a fotògraf ha treballat per "La Vanguardia" i "El País", i a pesar de viure a l'Illa manté amistat amb fotògrafs de prestigi...
He conegut Malick Sidibé, un dels millors fotògrafs de Malí i que continua amb 75 anys. També hi ha en Koldo Chamorro, que morí. Tenc amistat amb Mariano Zuzonaga, el Joan Brossa de la fotografia; Paco Elvira; Manel Esclusa; Josep Armengol; i un lligam especial amb Joan Guerrero. Incloc na Magda Amorós, persona que estim molt.

La fotografia seva preferida?
Un paisatge de Vic fotografiat amb una Leica petita. Mai l'he aconseguida repetir, tot i haver-ho intentat amb diferents càmeres i en la mateixa època de l'any. No hi ha hagut manera!

Un repte com a fotògraf?
Poder fotografiar Sebastião Salgado. Fa tres anys vam ser a París i vam contactar amb la seva esposa. Però aquells dies no era a casa. Vam estar a punt. És un referent per a molta gent.

Quins projectes té en perspectiva?
Quedar-nos a Ciutadella i viatjar. Dins el cap em roda la idea de poder tornar a fotografiar tota la gent que he retratat, tal com són ara. També tenc un recull de les imatges en blanc i negre fetes a l'Illa per intentar editar un llibre seguint la petjada de "Los Americanos", de Robert Frank, però dedicat als menorquins. Nosaltres ens estimam la gent de l'Illa i ens sentim agraïts.