Excel·lent rebuda a la comèdia

Maó és protagonista en aquestes dates, i molts estiuejants aprofiten els últims dies d'estiu per quedar-se a prop del mar, i els menorquins no dubten en desplaçar-se cap als actes que s'organitzen al voltant de la festa.

Riure era la proposta que feia el Principal els dies 4 i 5, amb una comèdia del dramaturg anglès Ray Cooney, dirigida per l'actor català polifacètic Àngel Llàcer, i protagonitzada per l'actor de teatre i cinema Joan Pera; de la mà de Lloll Bertran, cantant, show-woman i, en aquest cas, actriu; i dels també actors David Verdaguer, Rosa Serra, Enric Boixadera, Pau Ferran i Laia Pellejà.

Després que dissabte l'equip teatral aconseguís omplir el Principal de rialles, diumenge tornava a obrir el teló per provocar una nova tongada de somriures.

La cançó de Karina "Romeo y Julieta" destapava la foscor de l'escenari, donant pas als primers actors. Com si d'un automatisme es tractés, Joan Pera trepitjava l'escenari alhora que activava la riallada unànime del públic; un actor professional de trajectòria admirable, i brodador de la comèdia. Seure al pati de butaques era tal i com presenciar una de les sèries americanes d'humor que s'enregistren amb les rialles del públic; ben bé un constant d'esclats de riure incontrolats, i algun aplaudiment espontani que aturava el desenvolupament de l'obra. Tant era el divertiment que els mateixos actors, en ocasions, no es podien estar de riure amb el públic.

Àngel Llàcer decidí introduir en l'obra més referents artístics, com l'adaptació d'una escena de la pel·lícula "Lo que el viento se llevó"; o una de les frases mítiques de "La guerra de las galaxias" incloent-hi l'element més característic del seu vestuari; també va fer sonar la música de "La pantera rosa", "Superman" i "Tiburón", i una versió de la cançó de Lou Vega "You wanna be americano", entre d'altres referències.

No van ser necessàries parets per delimitar les dues llars decorades en l'escenari; la posada en escena estava tan ben pensada que els espais es diferenciaven per si sols. El joc de sincronia dual que desenvolupava dues situacions familiars en paral·lel feia que els enllaços entre totes dues fossin esplèndids.

El Principal, ple de gom a gom, va poder gaudir amb alegria cada minut de la representació.