La intimitat muta el seu sentit en mans de Març Rabal

La intimitat de la gent a casa seva vista a través d'una façana transparent és a la vegada una radiografia perfecta de la societat que Perec dedica a París i que inspira Març Rabal no tan sols per a la composició d'unes imatges sinó també per al format amb el que es presenta. Perec parla del puzle i Rabal el fa realitat. Les distintes escenes que crea l'artista, com l'octobaix, un contrabaix de tres cordes, tocat per dues persones, una des de dalt d'una escala, o la de l'home que jeu dins el piano, es composen com a puzles en quadres que després es deconstrueixen per mostrar-se segons l'atzar. "Per un moment he volgut jugar a fer abstracte", reconeix l'artista.

El puzle, emperò, es materialitza realment en una sèrie limitada de 43 jocs a partir dels quals es poden reconstruir sis imatges més totes les altres, abstractes, per a qui vulgui jugar amb elles.

No és l'única fórmula que Rabal utilitza en aquesta exposició, que no és del tot convencional. La majoria dels quadres presents a l'exposició s'acompanyen d'unes animacions que Març Rabal ha realitzat a partir de múltiples fotografies que posa en moviment. El resultat convida a tornar a mirar el quadre d'una altra manera i veure en la seva bidimensionalitat estàtica com transcorre la història concreta que s'explica.

I a més, una aclucada d'ulls, que Març dedica a la correspondència a partir de material trobat, crea una sèrie d'obres més conceptuals, igualment interessants.