Viatge musical als anys 70

El tercer Festival de la Cançó, que enguany es dedicava als èxits dels anys setanta, va començar passades les nou i mitja. L'encesa de llums i la mescla de cançons a ritme de "September" o "I will survive" anunciaren a les més de 1.500 persones que l'espectacle anava a començar. La veu poderosa de Joana Pons obria l'ampli ventall de melodies, estils, i sensacions de la nit amb "Un beso y una flor" de Nino Bravo. La seguí Maria Camps qui brodà amb sentiment "Un ramito de violetas". Miquel Mariano posà ritme a "Un velero llamado libertad" de Perales així com a "Oh, oh July" de Los Diablos.

El públic s'atreví a bellugar-se entregat amb la coneguda lletra de "I'm your venus, I'm your fire, at your desire", entonada per Andrés Robles així com amb "Blame it on the boogie" dels Jackson Five interpretada per Lore Arantzamendi.

Entre les sensacions de la vetllada va destacar, per la seva jovenesa i desimboltura davant els focus, Maria Fortuny amb "¿Por qué te vas?". Un so d'emoció es va desprendre d'entre la multitud quan els presentadors, Jordi Odri i Cristina Jimeno, presentaren "El gato que está triste y azul" i que defensà amb molta gràcia Ramón Saura. John Lennon recalà en el festival encarnat en Cris Juanico. Fou "Imagine" l'elegida per sacsejar sentiments. Així mateix, per l'escenari i captivant els centenars d'ulls que volien gaudir d'una vetllada singular hi desfilaren artistes de la talla d'Eva Pons amb una preciosa "Chiquitita", així com Montse Mercadal, Josep Maria Olives, Susanna Ramisa, Xisca Caules, Miquel Plana i Shanti Gordi que no deixaren indiferent ningú. El colofó final el posà la barreja de veus entonant "Que tinguem sort" de Lluís Llach, ja interpretada per Eva Pons. Eren prop de mitja nit quan els focus del festival s'apagaven, però res, ni tan sols l'enrenou de cadires, no aconseguí desfer la flama de l'èxit que probablement alenarà fulgent fins l'any que ve.