El fins ara director de l'Institut de la Primera Infància de les Illes Balears, Vicenç Arnáiz, deixa el càrrec a l'òrgan públic de la Conselleria d'Educació del Govern, després de tres anys durant els que s'ha posat en marxa el Pla de la Primera Infància que pretén regular tot el relatiu a les escoletes. Ara, per motius familiars, deixa una feina que ha donat uns resultats òptims, situant les Balears com a referència dins l'Estat quant a l'educació de 0 a 3 anysQuin balanç fa de la feina feta?És molt positiu, però no acaba amb aquests tres anys, acabarà amb la legislatura. El balanç està per damunt de les anècdotes personals i dels protagonistes ocasionals. Jo crec que el Govern de Pacte va prendre el compromís i ha completat un deute històric amb les famílies i la primera infància.
Què s'ha fet?
S'estan creant 2.500 places noves, se n'han legalitzat 1.000 fent obres a centres i 2.000 més sense que se n'hagin hagut de fer. Per tant, la comunitat autònoma ha passat de tenir tot just 2.000 places públiques de 0 a 3 anys, a encarar el 2011 amb 8.000 places. Açò, en si mateix ja és bo. Si a més tenim en compte que s'ha ordenat el sector, s'ha ajudat els mestres per resoldre els problemes de titulació que tenien, s'ha establert normativa de funcionament educatiu... S'està resolent un deute històric que ha necessitat la complicitat de totes les administracions. El pla del Govern ha tingut la virtut i l'encert de comptar amb totes les administracions. Hi han participat tots els consells, pràcticament tots els ajuntaments, 54, han firmat convenis. Açò no havia passat mai en aquesta comunitat, ni en Educació ni en cap altra matèria. L'altre dia, al Parlament, qualcú d'un partit que no governa (Partit Popular) va dir al conseller d'Educació que ha fet un petit miracle en la franja de 0 a 3 anys, que ha aconseguit que allò que no era de ningú, ara sigui de tots. També ho va dir Carmen Maestro, la presidenta del Consejo Escolar del Estado, afirmant que el pla ha aconseguit que Balears sigui la Finlàndia de les escoletes.
Vostè hi ha tingut un paper destacat...
Si no ho hagués fet jo, ho hauria fet un altre, no és mèrit meu, és mèrit del Govern.
El mèrit és del sector educatiu de Menorca, que és d'on ha sortit?
Sí! Ara hem validat l'experiència de vint anys a Menorca. Estàvem convençuts que anàvem bé i ara ho sabem. Ho sabem perquè ho hem vist i perquè ho ha validat la Comunitat Autònoma i també ho està fent tot l'Estat. S'estan preparant unes jornades a nivell estatal amb tots els ajuntaments, al voltant del model balear que, en definitiva, és el model de Menorca.
Què hi queda per fer?
Moltes coses. Consolidar el que s'està fent. S'han creat 5.000 noves places públiques. Obrir té mèrit, però continuar-ho, també. Hem d'aconseguir estabilitzar el sistema, professionalitzar-lo. Un deute que tenim és assegurar que hi hagi bons gestors d'escoletes, tant als ajuntaments com als centres. Necessitem assegurar un bon sistema de control públic, perquè tot aquest moviment implica moltes energies i molts doblers, és un moviment multimilionari i implica control. El sistema ha quedat muntat, però ha de funcionar.
En qualsevol cas, la implantació del pla ha estat relativament ràpida...
A vegades l'Administració va lenta, però també és capaç d'anar ràpid. Ho van demostrar a l'hora de fer el pavelló del ViveMenorca, que va estar muntat en tres mesos, i ho han demostrat ara amb el Pla d'Escoletes, fent amb tres anys la feina que no s'havia fet durant vint.
Balears passa a ser capdavantera a l'Estat en matèria d'escoletes?
El model de Balears s'ha situat com a referència. Hi ha comunitats autònomes que tenen una xarxa d'escoletes més grossa que Balears. El País Basc té gratuïtat per als dos anys, té el 80 per cent de les criatures escolaritzades i molta inversió. El que no té és una xarxa d'acompanyament a les famílies que no escolaritzen, que és molt peculiar del Govern balear i fa justícia a la realitat de les famílies i garanteix un bon equilibri social.
Què es pot destacar de la feina feta?
Que quan ens hi posem tots junts i ajudant-nos, som capaços de tot. Va néixer com un pla del Govern i ara és un pla de tota la comunitat autònoma. I açò és polit. I també la capacitat del món educatiu per aportar solucions quan se'ns escolta. El món educatiu és un dels eixos de l'estructura social, està patint molt i hi ha molts indicadors que marquen un mal funcionament. A més, hi ha una cosa que ningú no valora a Balears: que té una xarxa d'atenció primerenca molt ben equilibrada i desenvolupada, que fa justícia amb la necessitat de les famílies que pateixen. El dolor del pare i una mare que tenen un fill discapacitat és immens. A Balears, durant aquests anys hem desenvolupat una xarxa d'equips d'atenció primerenca que fa costat a aquestes famílies. Açò no dóna cap vot, però dóna pau.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.