Nou ensortilles en uns Jocs des Pla lents però espectaculars i multitudinaris

Un dels cavallers es convertí en l'heroi del vespre en endevinar dues ensortilles. Amb ell, altres set genets -entre ells el caixer pagès de Migjorn i el seu pare- reberen la cullereta de plata per la seva punteria i encert. Altres ho intentaren i no encertaren. Nou ensortilles de 42 no és un resultat espectacular, però la posada en pràctica dels Jocs sí. Impressiona veure com alguns cavallers posen els cavalls a galop a gran velocitat, subjectant l'asta com si del darrer tresor del món es tractàs, i amb la cara expressen la il·lusió i els nervis del moment.

I també impressiona com un Pla atapeït de ciutadellencs i gent de fora celebra cadascuna de les ensortilles. Primer els braços en l'aire, després l'aplaudiment, i després el ball al ritme de la Banda de Música de Ciutadella. Pur sentiment, pura bulla.

Després de les ensortilles, arribà el torn de les carotes que, a diferència del primer joc, se celebraren ràpides, en només un quart d'hora. Les sis creacions d'Antoni Anglada que el caixer senyor decidí sotmetre al cop de les lladrioles acabaren fetes estelles en mans de ciutadellencs àvids de tradició. Més d'un, en tenir un tros en la mà, corre cap a la seva al·lota, i després d'una besada i una abraçada, li entregà orgullós. Hi ha coses que, malgrat passi el temps, no canvien, i no hi ha motiu per a que ho facin.

Després de les carotes, fins a dotze parelles de caixers i cavallers travessaren el Pla corrent abraçats dalt dels seus cavalls. Mentre la gent formava el passadís en un espai on semblava impossible guanyar un centímetre, els cavallers semblaven volar, acotats i amb les mans a les espatlles de l'altre. Els més hàbils aconseguien creuar besades, entre els aplaudiments de la gent.

I en haver acabat les corregudes abraçats, Ciutadella vivia segurament el que és el seu caragol més visceral, més sentit. As Pla, la gent es mostrava ansiosa de festa, de cavalls i de bots. La gent s'entrega totalment, tot i que els cavalls s'agombolin i a vegades donin més d'un ensurt. És igual. As Pla, el Jaleo sona diferent. Sona més ciutadellenc, més viscut. I els caixers i cavallers també ho noten, i contribueixen a una festa quasi total, que es viu des del cor.

En aquest caragol, un dels gests que més impressionen és la reacció de la gent amb la música del Jaleo. Tots hem fet allò d'acotar-nos quan la tonada sembla aturar-se. Llavors, quan es reprèn, ens aixecam i saltam amb els braços en l'aire. As Pla, aquest gest el fan a la vegada centenars de persones. És com un cor que batega a l'hora, i explosiona al so de la música segurament més menorquina.

I després del Jaleo, el darrer que sonarà en aquestes festes, toca enfilar cap a poble de nou, per viure Ses Voltes, Santa Clara i el que queda de nit, fins que el darrer toc de fabiol dirà "fins l'any que ve si Déu vol".

L'èxit total del "Papa papa parara"
Quan els publicistes d'Estrella Damm pensaren en Menorca per ambientar el seu anunci, segurament no podien arribar a pensar quin seria l'èxit de la seva promoció a Menorca.
La cançó de l'anunci s'ha convertit, sense dubte, en la cançó d'aquest Sant Joan. El dimecres el "Papa papa parara" del grup australià "The triangles" ja sonava a cotxeries i bars. Fins i tot, es convertia en música única en trobades d'amics i coneguts. No hi ha ciutadellenc ni visitant que es pugui resistir a cantar l'aferradissa melodia.

I l'èxit ha estat total amb la decisió de la Banda de Música de Ciutadella d'incloure-la al seu repertori. Ahir as Pla, quan s'endevinà la cinquena ensortilla, la melodia sonava amb molta força entre els cavalls i la gent. I el públic embogia. "Papa papa parara" cridaven centenars de gargamelles. I després, quan acabaren els Jocs i el Jaleo, la Banda tornà a interpretar la peça. El públic ja la demanava, i els músics, dirigits per Joan Mesquida, s'entregaven a fons en la interpretació. La bogeria i l'eufòria eren totals. A Menorca, l'èxit de la cançó és indiscutible.