Emoció intensa a la Catedral

A les dues, hora estimada per a l'inici de la missa, molts fidels ja eren a la Catedral, mentre que els pocs valents que restaven fora ho feien sota un sol de justícia, entretenint l'espera amb un gelat o un ginet, conversant amb els amics o deixant descansar un cos i una ment atapeïts de festa, ofegats pel calor. Els minuts passaven lentament mentre la Seu s'acabava d'omplir. Eren les tres i quart quan la música de la banda que arribava des de ses Voltes trencava la calma i com si d'un sortilegi es tractàs feia multiplicar la gernació.

Des del carrer Roser, una multitud alegre i ballarina precedia l'arribada dels músics i dels caixers i els cavallers, que acudien a missa a peu, després d'haver deixat reposant el seus cavalls. La gent que esperava a les portes de la Seu començava a aplaudir, entre empentes i expectació dintre del temple. Encapçalats per Manuel de Soto, el caixer senyor, i Sastre, sa capellana, somrients i suorosos, caixers i cavallers eren rebuts per aplaudiments i la música del jaleo, interpretada a l'orgue per Tomé Olives i a la trompeta per Vicent García, que va barrejar-se amb el toc del fabiol.

Lluint la bandera santjoanera als peus de l'altar i un cop revestida sa capellana, començava la celebració, que va comptar amb la presència del bisbe de Menorca, monsenyor Salvador Giménez, del bisbe auxiliar de Barcelona, monsenyor Sebastià Taltavull, i d'una vintena de preveres de l'Illa. Animada en els cants per Joan Taltavull, la missa va enriquir-se amb lectures del profeta Isaïas, dels Fets dels Apòstols i de l'Evangeli de Lluc, commemoratiu de la festivitat d'ahir, el naixement del Baptista.

Tot seguit, un emotiu Sastre va dirigir-se als presents, desarmant-los ja des de les primeres paraules. L'emoció que va transmetre la seva intervenció, senzilla i profunda alhora, va mantenir-se la resta de la celebració, amb el sempre captivador so del fabiol i del tambor en el moment de la Consagració, amb l'arreplegada de la bandera o la sortida de la comitiva, un cop més entre aplaudiments i notes del jaleo.

Sa beguda
Un cop acabada la missa, caixers i cavallers, la Banda de Música de Ciutadella, dirigida per Joan Mesquida, i un bon grapat d'amics i familiars , van dirigir-se a l'hotel Alfons III que va acollir la beguda oferta pel caixer capellà, trencant amb una tradició que s'havia repetit els darrers anys, la de celebrar-la al Seminari.

El refrigeri va transcórrer en un ambient assossegat i tranquil. De tant en tant, la música festiva de la banda lluitava per imposar-se a la calma que regnava en el saló on berenava la comitiva, els seus familiars i el clergue. Només els més joves trencaven la solemnitat, menjant amb gana, sense deixar de somriure.

Es repartien puros i ludes, s'intercanviaven converses a mitja veu i s'aprofitava per perpetuar tradicions, amb un Sebastià Taltavull que va acostar-se fins els més petits de la qualcada per ensenyar-los a fer l'embolic que serveix per dur-se el plat de plàstic amb qualque formatjada i la luda.

Eren les cinc i vint, quan Juanlu Gelabert feia sonar el fabiol i el tambor. La comitiva abandonava l'establiment per preparar-se per a la convidada, essent substituïda en el saló per l'efectiva i animosa banda, que reprenia forces per al que quedava encara de festa.

Una homilia breu i sentida
Sa capellana emocionà els presents amb una breu però sentida homilia. "M'ha caigut de sobte haver de qualcar en substitució del meu germà. Vaig baixar del cavall vora les quatre i estic a sobre des de primera hora d'avui. Per tant, sermó, sermó no n'he preparat", confessà el caixer capellà, abans d'interpel·lar els presents sobre el sentit de la missa que es celebrava. "Entre els nascuts de dona no hi ha hagut més gran que Joan Baptista. Va tenir una missió molt important i un naixement extraordinari i va rebre una cridada a una vida en el desert, a una conversió per una vida cap a Déu, la qual cosa implica canviar de manera de fer i d'actuar", explicà Sastre. El caixer capellà va reivindicar la importància que Jesús -"no la parafernàlia, ni les grans cerimònies"- té per als cristians i la del Baptista, que fou el seu precursor. "Joan significa Déu té misericòrdia. M'agradaria que prenguéssim el compromís de sembrar misericòrdia al nostre voltant cada dia, que l'alegria de la festa d'avui la mantinguéssim tot l'any. Si tenim present el missatge de Sant Joan Baptista podrem fer festa que surt del nostre cor, donant estima, diàleg. Necessitem un gran sac, no d'avellanes sinó de misericòrdia i comprensió, perquè la nostra vida sigui sempre Sant Joan", clogué Sastre.