Un petit gran Homo des Be

Als braços encara du marcades les creus de Sant Joan que li va marcar el fabioler. El dissabte se'n va anar al llit cap a les dotze del vespre. Va dormir bé, explica, i es va aixecar cap a les set. Encara va ser a temps de veure com la seva familia fermava els flocs al Be, i també va poder contemplar com el cel no acompanyava, i la pluja regava els carrers de Ciutadella. "Quan vaig veure que plovia em vaig preocupar", confessa, però afegeix que "va anar bé, així i tot, perquè no va fer tanta calor".

La pluja i les temperatures, de fet, van ser protagonistes també el Dia des Be. Tot i açò, l'aigua caiguda del cel no va enfosquir la feina den Nando. Primer, perquè com explica ell mateix, "el Be no es va banyar gaire", i d'aquesta manera l'animal no agafà pes. Segon, perquè el seu germà, en Toni, complia la perfecció amb la tasca de descarregador, que no és altra que facilitar la feina al seu germà. I tercer, perquè l'Home des Be tenia una eina infal·lible: el seu somriure permanent. "No aturava de riure perquè estava animat", admet, entre empagueït i satisfet. De fet, en Nando es mostra tímid quan se li fan preguntes, però no és més que la timidesa pròpia d'un al·lot de 17 anys que sap que Ciutadella l'ha mirat durant tot un dia.

I entre aquests ciutadellencs, els seus amics. Molts d'ells, tal qual protectors, seguiren el trajecte den Nando. "Tothom m'animava, els amics també, i açò em donava ànims i forces", recorda. Entre tots els moments d'un dia llarg i intens, en Nando recorda que "quan vam sortir de cal caixer senyor, després del primer toc, la gent ens va obrir pas, i açò va anar molt bé". De fet, tota la jornada va ser molt satisfactòria. Només algun moment puntual, "que hi va haver alguna estirada al Be", no fou tan bo. Però foren minúcies devora tot el Dia.

La jornada s'atracava al final cap a les deu i mitja del vespre. Després d'un ritme de visites alt, on quasi es complí l'horari previst (fet inusual), la comitiva apereixia al carrer Orient, per fer entrada a casa del caixer casat. Era el moment d'un merescut descansa, assaborint la Beguda. Aquests són els instants en què la gent que s'agombola baix crida els noms dels protagonistes del Dia. I el primer fou el den Nando. Començaren demanant la compareixença al balcó de l'Homo des Be, però després els amics el cridaren pel seu nom. Tardà en sortir, però quan ho féu, el públic aplaudí entusiasta. Ell, amb el dit pulgar per amunt, demostrava amb el seu ampli somriure l'èxit del dia i de l'experiència. "Quan em cridaven, estava molt content", recorda.

Ahir, el seu cap era una mescla de sensacions. Entre el record d'una jornada històrica per a ell i la prèvia dels dies de festa, quan sortirà dalt cavall, juntament amb el seu germà, el seu pare i el seu avi. Mentre, al sofà despulla els seus peus i mostra com han superat la jornada sense conseqüències. La seva mare ho confirma: "No té ni una bufeta ni res". El seu pare, que ho contempla des d'una butaca, somriu satisfet: "Ha estat un èxit. Hi ha gent a qui se li veu el cansament a la cara. Ell en cap moment es va enfonsar", conta orgullós.

Com al·lot de 17 anys, en Nando té facebook. Allà, no atura de rebre felicitacions. Molts són els qui li agraeixen el dia que els va fer passar. Altres li diuen que és un "crack", un artista o l'amo. Diumenge, pels carrers, molts eren els qui deien que aquest any, l'Homo des Be era petit d'estatura, però que ha estat un gran Homo des Be.

"Que la gent es porti tan bé durant la festa com amb noltros"
Antoni Salord, caixer pagès des Migjorn, demana a la gent que "ja que s'han portat tat bé amb noltros i han fet pas quan hem arribat a cal caixer senyor, els demano que es portin igual de bé el dia 23, quan el fabioler arribi a cal caixer senyor, i que facin pas. També ho han de fer així a l'entrada al Caragol des Born. Que recordin que darrera el caixer senyor ve sa capellana. Avam si aconsegueixen veure l'entarimat de la música des del carrer Major".