"El patrimoni cultural de l'Illa es va veure afectat pel radicalisme de les ideologies polítiques del moment, les quals, encegades per l'odi, no van veure més enllà del que representaven les obres d'art i no les van valorar com es mereixien. Així es va perdre un gran llegat artístic que ja no podrà ser gaudit per la humanitat ni ser utilitzat pels historiadors per tal d'investigar sobre el passat artístic de l'illa". Aquest és un fragment de "El patrimoni oblidat", un treball d'investigació amb el qual quatre alumnes de l'Institut
Maria Àngels Cardona de Ciutadella han guanyat el premi Recerca per a la Pau.
Gemma Gener Bosch, Maria Torrent Bagur, Rosa Ferrer Coll i Maria Dabén Florit han analitzat el paper de les esglésies de Menorca durant el trist període bèl·lic que visqué Espanya. El seu objectiu era esbrinar les causes dels saquejos als temples, els autors dels mateixos, i saber quina funció es va donar als edificis religiosos durant la Guerra Civil.
Per a estirar del fil, la clau van ser unes fotografies fins ara no treballades on es veuen alguns dels temples menorquins durant els anys de guerra. Així, es poden contemplar esglésies que es feien servir de magatzems, o algunes obres d'art destrossades. En relació als saquejos, el treball conclou que "els autors majoritàriament eren milicians de fora que, d'acord amb la seva moral, es dedicaven a fer malbé el material religiós". El treball parla de milicians vinguts de Barcelona i de València "que van exaltar els menorquins, molts dels quals, per por o convenciment, van actuar igual que ells".
En el treball s'estudia també la premsa de l'època, que relata, per exemple, com s'empraven les cadires de les esglésies per repartir-les entre els ciutadans, o com es cremaven elements de les esglésies per fer calor durant l'hivern. El document d'investigació també treu a la llum que durant la Guerra Civil es van perdre deu dels catorze arxius diocesans que hi havia a Menorca. Són només alguns dels detalls que "El patrimoni oblidat" treu a la llum gràcies a l'esforç de quatre estudiants.
Durant l'entrega del premi, el conseller de Cultura i Educació, Joan Lluís Torres, destacava la importància de l'educació per a la pau, "una assignatura pendent, que encara no s'ha inclòs dins els llibres de text". Precisament el premi Recerca per a la Pau consta de la publicació del treball premiat, per tal que pugui ser emprat com a material didàctic a tots els centres educatius de Balears. A més, les autores són premiades amb 1.000 euros, el mateix import que s'emporta el centre educatiu on es formen les premiades.
L'acte d'entrega del premi, senzill i íntim, serví també per posar en valor la feina fora de les aules, la d'aquells alumnes que, més enllà de les activitats lectives, decideixen posar en marxa les seves pròpies iniciatives. Moltes vegades, com aquesta, a més de la recompensa en formació, tenen un premi extraordinari.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.