"Per Sant Joan voldria poder ser a tots els llocs alhora"

Lanati va venir a Menorca el mes de març de 2007, animat pels seus pares que ja eren a l'Illa des de 2002. Aquest argentí de la Patagònia està casat amb na Marina i té dues filles, Abril i Brisa, tot i que prest veuran incrementada la família amb en Tiziano, que ve de camí.

Aquest argentí de 38 anys és aficionat a la fotografia, una disciplina que practica sempre que pot. "No sóc ni professional ni he anat a cap escola per aprendre sobre fotografia", afirma, orgullós de que la seva instantània d'un cavaller fent un bot al Caragol des Born hagi estat escollida per al primer dels cartells de festes que edita es Diari amb motiu de totes i cada una de les festes patronals de l'Illa.

Què en pensa de les festes de Sant Joan?
Són les millors festes en què he estat, per la manera com se sent la festa. He llegit la història d'aquesta tradició i és interessant. Però darrerament veig que s'ha convertit en festa, amb massa gent, i no hauria de ser així. És més que açò, és una tradició, un sentiment. Les meves filles, de quatre i deu anys, s'ho estimen molt perquè han après el que significa.

Què té d'especial Sant Joan en termes fotogràfics?
La gent, no tant els cavalls. Les cares de les persones, la seva actitud, com es prenen la festa.

Quin és el moment més interessant de les festes, fotogràficament xerrant?
El primer toc de fabiol i l'entrada del caixer senyor a la Plaça des Born. Però la festa és plena de coses emocionants, tantes que jo voldria dividir-me per ser a tots els llocs alhora i poder veure el que representa cada cosa.

Què l'impressiona d'unes festes com aquestes?
Són impressionants els cavalls, que amb la quantitat de gent que hi ha, amb el que els arriben a tocar, gent que els fa males criances, poques vegades passa cosa. Però per Sant Joan hi ha moltes coses especials, començant pel primer toc del Dia des Be, amb s'Homo des Be caminant descalç a 40 graus pel carrer i amb un be a les espatlles. És d'admirar.

Quantes fotografies va presentar al concurs?
Les que es permetien, cinc. Una era del caixer fadrí amb la bandera, una altra del fabioler i un parell més, a part de la que ha guanyat.

Què hi veu en la fotografia guanyadora?
Hi veig l'essència, el que més o menys reflecteix la gent, el cavall i l'alegria del caixer que es passa 14 hores damunt el cavall i no l'importa que la gent sigui allà fent-lo botar tot el temps. És la festa, i és el que li agrada a la gent.

Què va pensar quan li van comunicar que la seva imatge seria el cartell de festes des Diari?
Em vaig emocionar moltíssim, mai havia pensat que guanyaria. Per jo, que sóc de fora, és un honor. És una mostra de l'interès que molts dels que venim de fora tenim per aprendre i conviure a Menorca. Jo vaig enviar la foto per casualitat. Acabava de saber que no havien seleccionat una altra foto per al concurs de l'Ajuntament, i vaig pensar que no hi perdia res per intentar-ho al Diari.