"El nacionalisme més important és l’espanyol, els altres som amateurs"

Del títol de la conferència sobta la ruptura que vostè defensa entre dues paraules que fins ara es concebien relacionades, nacionalisme i nació...
El nacionalisme és un concepte que, per a mi, només va associat als estats. El nacionalisme és un fenomen impositiu de la identitat que tenen els estats i que representa un concepte tancat de nació. És com si et diguessin que si vols ser francés o espanyol has de complir uns requisits, i que si no es compleixen no ho pots ser. Aquest és el concepte de la nació espanyola. Espanya i França, com que són estats nacionalistes ja estan fets i acabats, i no volen ser de cap altra manera. En canvi, el projecte de nació que hi ha gent que defensem des de Catalunya, des de Mallorca o Menorca, és un concepte de nació, de societat nacional no nacionalista. Per què? Perquè és un concepte obert, no estem parlant d'una nació ja acabada, sinó d'una nació diferent del nacionalisme que no deixa espai a la gent, perquè imposa als vius la nació dels morts. Espanya és com fa cent anys i no canviarà. En aquest concepte nou, modern, obert i inclusiu, volem que la gent que ve de fora pugui fer la seva aportació a la idea de nació. No és una idea acabada, és un projecte en construcció que pot ser no acabi mai, perquè la gent i els pobles són dinàmics, estem en moviment constant.

Però fins ara s'acceptava aquesta relació nacional-nacionalisme...
Eren paraules que anaven molt lligades. Però s'ha de tenir en compte que nacionalisme té unes connotacions molt negatives arreu del món, potser amb l'excepció dels territoris de llengua catalana, el País Basc, Galicia, Irlanda i Flandes. Tant és així que els estats pengen l'etiqueta de nacionalistes als altres i ells agafen la de patriotes quan són ells els nacionalistes. El nacionalisme més important que existeix és el que va a càrrec dels Pressupostos Generals de l'Estat. El nacionalisme més important que hi ha a l'Estat espanyol és l'espanyol, els altres som amateurs.

Aquesta etiqueta de nacionalisme català ha desembocat en odi cap a tot allò que sona a català?
No és exactament rebuig o odi al que és català, sinó que s'ha manifestat d'una manera sincera i espontània tot el que molta gent pensa des de fa molt de temps. A la sortida del franquisme era lògic que no es plantegés així perquè la gent reprimia alguns pensaments. Teòricament l'esquerra espanyola era solidària amb el poble català i la dreta que començava a caminar amb la democràcia tenia la mala consciència que la dictadura havia estat injusta amb les cultures de l'Estat, amb genocidis per intentar acabar amb elles. Amb el pas dels anys s'ha vist que cap d'aquests pobles ha renunciat a ser el que era i han vist que l'afirmació de la identitat nacional anava de debò, molta gent ha exterioritzat el que s'havia reprimit. No crec que sigui cert allò de que a Madrid no ens entenen. Jo crec que ens entenen perfectament, el que passa és que hi estan en contra.

Aquest projecte de nació figura al nou Estatut. Si, com és previsible, el Tribunal Constitucional el retalla, aquest projecte es veurà afectat?
Sí. Durant el franquisme va passar el mateix. No s'acceptava l'existència d'una nació catalana, però malgrat tot, miri on som, en un Parlament on 120 diputats de 135 creuen que podem dir que som una nació. Si no ho va aconseguir el franquisme amb tots els mitjans repressius durant quatre dècades, no ho aconseguiran ara amb deu persones, en un tribunal totalment deslegitimat, a 650 quilòmetres de distància de Catalunya.

Si es confirma el retall perdrà sentit l'Estat de les autonomies?
Ja l'ha perdut totalment. El pacte de la transició ha saltat tant pels aires que jo crec que seria impossible que ara s'aprovés una constitució com la del 78, on es distingien molt clarament els conceptes de nació i regió. Tard o d'hora els diferents pobles de l'Estat hauran de decidir si els interessa seguir en aquesta situació, haurem de veure què hi guanyem formant part d'Espanya. Si en fem un inventari, s'acabarà ràpid.

Què en pensa de la crisi actual i els retalls a l'administració?
Estem en una crisi mundial i quan les coses van malament tots ens hem d'arremangar. Ens hem baixat el sou un 15 per cent i els funcionaris un 5. Fan esforços els empresaris, els treballadors, també els càrrecs institucionals. Però el més preocupant no és això, sinó l'existència de persones que utilitzen la política per a benefici propi. Ha arribat el moment de parlar clar, el delicte no té ideologia política. Els que delinqueixen són deliqüents i han d'anar a la presó, siguin del partit que siguin.

Pot semblar que hi ha duplicitat de competències entre les administracions, i que suposen un malbaratament...
Hi ha molta demagògia. Del dèficit públic de l'Estat espanyol només el vint per cent és de les comunitats autònomes. La majoria és de l'Estat. De què serveix tenir ministeris a Madrid, amb funcionaris, gabinets i directors generals sobre competències que ja no pertanyen al Govern espanyol sinó als autonòmics o als consells insulars? Queda clar que hi ha territoris com Catalunya i Balears per als quals el mapa queda curt. El dèficit que estem suportant és inaguantable.

Des que ha deixat la direcció d'Esquerra Republicana se'l veu més pausat, no apareix tant als mitjans. Tret de l'altre dia, en què va aparèixer a una velocitat meteòrica, a 175 quilòmetres per hora...
Jo sempre he estat una persona calmada (diu somrient). El meu caràcter és el d'un home tranquil, el que passa és que hi ha coses que em posen nerviós, com a tothom. Ara em dedico exclusivament al Govern, sóc el vicepresident, intento fer-ho el millor que puc i així ho faré fins el final. Les responsabilitats del meu partit corresponen a unes altres persones.

Així hi treballa gas a fons...
(Somriu) Bé, treballem com podem, segurament més tranquil perquè no tinc cap neguit electoral immediat i fa que al cap només hi tingui el Govern. Òbviament també m'interessa el que pugui passar a les eleccions, si no ja no seria polític.

A Menorca no podria treballar tan a fons, només es pot circular a 90 quilòmetres per hora...
Home, depèn... Als que no tenim carnet mai no ens ha preocupat la velocitat (conclou, somrient, simpàtic, evitant referir-se als excessos de velocitat).