El Col·legi Oficial de Metges de Balears ha concedit la Medalla al mèrit col·legial a Miquel Gelabert Vidal (Maó, 1948) per la seva abnegada labor al poble d'Alaior durant trenta-sis anys. Aquest guardó, que és el primer que es concedeix a un metge de Menorca, li serà lliurat el pròxim divendres, a les 20.30 hores, en un acte que tindrà lloc a la sala de plens de l'Ajuntament d'Alaior.
Per què va elegir la professió de metge?
Quan era petit pensava que m'havia de fer metge, tot i que quan vaig aprovar l'antic Preu també vaig pensar amb altres alternatives, com la d'enginyeria de telecomunicacions, donat que el meu germà ho era.
On va estudiar la carrera de medicina?
Vaig fer els estudis de metge a la Universitat de Valladolid i vaig llicenciar-me el 1974.
Vostè és maonès de naixement, com va ser que el van destinar a Alaior?
En primer lloc, el juliol de 1973 vaig anar a treballar a la Residència Sanitària Verge del Toro, a Maó, fins que el febrer de l'any següent me van proposar cobrir una plaça vacant a Alaior, on hi havia una passa de grip. El doctor Escudero, director de la residència, me va donar una autorització per a sis mesos i ja hi duc trenta-sis anys.
I després va fer oposicions per aconseguir la plaça.
Sí, però abans vaig conèixer la meva futura esposa, amb la que m'hi vaig casar el 1977 a Alaior. Tres anys després vaig aprovar les oposicions per tenir la plaça laboral en propietat.
Expliqui com era la seva feina als anys setanta.
En aquell temps treballàvem les vint-i-quatre hores del dia. Fèiem la consulta, anàvem a visitar els malalts a ca seva, fèiem els reconeixements dels escolars i per al servei militar, havíem d'atendre les urgències a qualsevol hora. Abans vivíem més dins les cases dels pacients, els visitàvem, parlàvem amb la seva família de moltes coses més.
Li va costar adaptar-se a la nova ciutat, a la nova gent?
La veritat és que no. Sempre he sabut adaptar-me a les circumstàncies. A més, durant aquests anys m'hi he trobat molt a gust.
Quan va canviar aquesta situació?
A principis dels anys vuitanta, amb la implantació dels centres de salut, es va donar un gran salt qualitatiu. De fer moltes hores de feina i en solitari es va passar a treballar amb un horari i amb més personal i mitjans tècnics.
Quan es pensa jubilar?
D'aquí a tres anys me jubilaré, quan compleixi els seixanta-cinc.
Què en pensa del guardó que li han concedit?
Quan un repassa tot el que ha fet en la seva vida, no hi troba motius suficients per fer-se amb aquest guardó. Crec que són molt generosos.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.