Es trobava devora el Ganges. Anava despullat i lluïa rastres i barba. Fugia per no ser immortalitzat però finalment regalà una mirada, la que l'artista Xavier Timoner va poder fotografiar i plasmar posteriorment sobre tela. "Fou una mirada que parlava per si sola, 'dispara la foto', deia, 'si tant necessites la fotografia' mentre que el gurú no necessitava res". Així fou com l'alaiorenc va deixar anar la passió per l'art per crear el seu primer quadre.
Des de llavors ha anat perfeccionant la seva tècnica, essent tant valorada per la societat que l'ha alçat com a guanyador del Primer Premi Ciutat d'Alaior.
L'olor a oli i acrílic sempre l'han acompanyat i ha estat a prop seu. I és que la seva mare també converteix en art allò que passa per les seves mans.
Per Nadal de 2008 exposà a l'Ajuntament d'Alaior una sèrie de mirades que passaven per la pícara, la profunda o l'esperançadora, entre altres. Sens dubte, en aquesta mostra s'hi trobava el gurú de l'Índia.
L'amor per la pintura traslladaren a Xavier Timoner fins a Madrid on estudià alguns mesos en una acadèmia. El pas per la formació en ambients llunyans fou l'encarregat de donar a les seves obres una frescor i una imaginació inigualable.
L'estiu passat l'artista, qui beu del gènere del realisme contemporani, va obrir les portes de casa per deixar entrar a la gent d'Aloart, en el seu món d'expressivitat. Curiosament, les obres exposades parlaven de personatges de la nit, una sèrie pictòrica que s'havia de convertir en una exposició. El públic quedà tant sobtat i tan magnificat pels sentiments que reflectien aquells personatges que finalment, Timoner no va tenir prou material per poder fer l'exposició.
Assegura que "no vull pintar ulls sinó mirades, no vull pintar boques sinó paraules". És a partir d'aquesta premissa que l'artista cerca agafar aquell moment precís que la follia, la sorpresa o qualsevol altre sentiment es fan presents i que per tant s'han de captar.
Així mateix, té clar que la seva obra evoluciona constantment. D'aquí que vulgui transmetre un altre tipus de llenguatge, aquell que no només parli de mirades i paraules sinó també de sentiments. Per a ell, "un quadre ha de respirar, ha de transmetre, no m'agrada que una barca no suri o que un camp menorquí no tengui vent".
Respecte a l'obra guanyadora, "Deessa Iris", explica que el treball del pinzell fou precedit per un estudi exhaustiu, una composició real que partia d'un muntatge de gots, una model, un maquillatge i una expressió. Tot havia de parlar de rigurositat perquè el resultat fos el desitjat. La deessa Iris era l'encarregada de fer arribar els missatges dels déus grecs als humans. La deessa alada sempre s'ha representat amb un rostre molt enllumenat i amb innumerables colors, d'aquí l'Arc de Sant Martí o 'arco iris'. Tenia a més l'habilitat de transmetre serenitat i pau entre els comunicadors. Són sentiments que es poden llegir amb tan sols donar una ullada al quadre guanyador. "Volia regalar llum i color a la gent", destaca, alhora que confessa que l'art és la manifestació de l'estat de la persona. "Em trobo en un moment molt bo d'aquí que els meus sentiments es transmetin a través d'una explosió de color i llum que mai hem de rebutjar".
Sens dubte les seves obres parlen, transmeten, sacsegen sentiments i difonen serenitat. Els 206 vots que obtingué l'obra així ho constaten. Timoner deixa clar amb la seva tècnica que la mirada expressa i ben cert és que la seva ahir era tot expressió, tot lluminositat, tot alegria, tot agraïment, tot Iris.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.