"Molts pensen que estic boig per haver emigrat a Uruguai però aquí sóc feliç"

Què el va portar fins a Ushuaia?
Un amic i jo solíem viatjar cada mes de maig per Europa i Estats Units. A l'any 2003, ell no va poder venir i jo vaig decidir marxar sol a Argentina, on vaig estar 20 dies. A Ushuaia, al sud del país, vaig conèixer a na Jaqueline. Vaig quedar fascinat amb ella però cadascú havia de tornar a la seva realitat. Ens vam donar els telèfons i els correus electrònics i, des de Menorca, la vaig telefonar cada dia. Alguna cosa dins meu em deia que ella havia de ser la meva dona.

I així va ser...
Sí. Després de sis mesos vaig viatjar a Uruguai i, mig any més tard, ella va venir a Menorca i va ser en aquell moment quan vam decidir anar a viure junts.

No va tardar en marxar cap a Uruguai...
Quan ella va tornar al seu país va començar el compte enrere. Vaig aclarir totes les meves coses i, uns mesos mes tard, vaig partir cap a Montevideo sense saber què passaria.
Només sabia què ho havia de fer. En aquella època, un amic em va dir: "Si fas les coses amb el cor, jugues amb les cartes marcades". Vaig arribar a Uruguai el 6 de novembre de 2004 i puc dir que cada dia les coses van millor.

A Menorca va deixar un negoci familiar, no és així?
Sí. La meva mare, la meva germana i jo teníem un forn i la veritat és que ens anava molt bé. Fèiem moltíssima feina i estàvem molt contents. Cada un de nosaltres era fonamental i, per tant, el fet de que jo decidís marxar no va ser fàcil. Malgrat tot, la meva mare i la meva germana s'ho van prendre molt bé, tot i que en un primer moment van anar més carregades de feina. El meu cunyat les va ajudar molt i, més tard, van contractar una persona per suplir la meva absència.

Com van anar els primer mesos a Montevideo?
Els inicis no van ser fàcils, en primer lloc, perquè vivia amb una persona amb la que havia parlat molt per telèfon però a la que havia vist cara a cara poques vegades. Tot i així la convivència va anar molt bé i, un any més tard, ens vam casar. A nivell laboral vaig trobar una feina per a una empresa de distribució de begudes, primer com a copilot d'un camió i després com a venedor. Al relacionar-me amb la gent d'aquí vaig començar a acostumar-me a la vida a Uruguai.

Va resultar difícil aquest procés?
Encara que sembli mentida en un primer moment em costava entendre el castellà d'aquí. Els uruguaians pronuncien d'una manera molt diferent als espanyols i empren moltes paraules diferents per expressar una mateixa cosa. De la mateixa manera, quan em sentien parlar em miraven com a un bitxo estrany. Fins i tot amb el pas dels anys encara hi ha persones que es sorprenen del meu accent. En relació al clima, Uruguai és molt més humit que Menorca. A més, al revés de l'hemisferi nord, en desembre, gener i febrer aquí és ple estiu. Passem el Nadal i el cap d'any a la platja! Pel contrari, costa fer-se a la idea de que els mesos de juny, juliol i agost sigui hivern.

Què és el que més li va sorprendre en arribar a Urugai?
Em va sorprendre que la majoria de les persones tenen trets europeus. Pensava que em trobaria amb gent de trets andins i molta mescla de races però no va ser així. La majoria dels uruguaians són descendents d'espanyols, italians, alemanys, jueus, armenis, grecs, russos, etcètera. Criden l'atenció els llinatges de tota aquesta gent i les costums tradicionals del seus països d'origen que encara segueixen mantenint.

En relació als costums ¿N'hi ha algun d'especialment curiós?
A Uruguai beuen mate a totes hores. Es tracta d'una herba que prenen com a infusió. Ho beuen a través d'una canyeta de metall anomenada "bombilla". Ho prenen al matí, com si fos el cafè, i també durant les reunions, quan es comparteix. Molta gent em demana si he après a prendre mate i es sorprenen de que els hi digui que sí. Jo bec mate sense sucre, tot i que és una beguda molt amarga.

Què destacaria de Montevideo?
Tant Montevideo com Uruguai en general tenen molta costa i, per tant, hi ha moltes platges i a l'estiu es pot gaudir molt. Molta gent de la resta del continent viatja a la costa d'Uruguai perquè les platges són de les millors. A més, Montevideo és una ciutat més o menys gran i hi ha moltes coses boniques per veure. A mi m'agraden les ciutats grans tot i que, com a qualsevol altre lloc, també hi ha barris marginals, que els turistes no visiten i on hi ha més inseguretat.

Com definiria als uruguaians?
Són persones molt càlides que et fan sentir com a casa. Com ja he dit, la majoria són descendents de països europeus i, d'alguna manera, ets sents com si estiguessis a qualsevol ciutat espanyola. La gent d'aquí es sorprèn molt de que un europeu hagi pogut emigrar a Uruguai en una època com aquesta, em duien que estic boig. La meva resposta és senzilla: aquí sóc feliç.

Fa al voltant de cinc anys que va aterrar a Montevideo, l'experiència ha resultat positiva?
Sí. De cada dia les coses van millor. Aquesta experiència ha superat tot el que em podia imaginar. Fa cinc anys que visc aquí i em dóna la sensació de que fa més de vint anys que vaig marxar de Menorca. Em costa moltíssim recordar el que feia abans de partir.

Suposo que l'arribada a casa del vostre fill, en Tomàs, és un dels darrers esdeveniments importants...
Sí, en Tomàs ha estat el millor que ens ha passat. La meva dona i jo vam decidir adoptar un nen i la veritat és que va ser més fàcil del que ens pensàvem. En Tomàs va arribar pràcticament d'un dia per l'altre, ara ja fa tres anys. Ell és uruguaià i, per sort, ja ens trobam en la darrera etapa dels tràmits d'adopció.

En relació amb la feina, va començar treballant per a una companyia de distribució de begudes però temps després ho va deixar...
Sí. Mentre treballava a aquesta empresa tenia els capvespres lliures i vaig decidir estudiar per ser cuiner. Ho vaig fer a una de les escoles més importants, "El Gato Dumas". Quan vaig acabar, dos anys després, vaig deixar la feina com a venedor de begudes per dedicar-me a la cuina. Vaig treballar a un restaurant però la tasca d'un cuiner és molt sacrificada i havia de deixar d'estar amb la meva dona i el meu fill . Al cap d'un any ho vaig deixar.

A què es dedica ara?
Treballo per una empresa de distribució que fa feina per Kraft Foods Uruguai. Trobar aquesta feina va ser com un bàlsam. Tinc els capvespres lliures i també els diumenges i puc estar amb la meva família. No hi ha res que pagui el poder estar els tres junts.

Quina és la teva tasca?
Faig feina per a una de les set companyies de distribució que treballen per Kraft Foods a Montevideo. La meva tasca com a venedor consisteix en vendre el màxim de productes.
Tinc al voltant de 250 clients als que els ofereixo diverses marques locals de galetes, tant dolces com salades; productes de la marca Royal, com postres, flams o gelatines, sucs en pols o xocolata, entre altres productes. La gran majoria són productes bastant coneguts que tenen un fort suport publicitari. La veritat és que la feina m'agrada, sobretot, perquè em permet tractar a diari amb molta gent.

Ha visitat Menorca recentment?
La darrera vegada que vaig venir va ser al setembre de 2006. No és fàcil viatjar tan enfora i, a més, la meva dona té família a New Jersey, als Estats Units, i ens hem de compaginar. Trobo a faltar molt la meva família i els amics. Tot i així la meva mare ve dues vegades a l'any a Montevideo.

Tornarà qualque dia a instal·lar-se a l'Illa?
Un no ho sap mai. És una possibilitat en el cas de que les coses no vagin bé però en principi no tinc pensat tornar. M'agrada viure a Uruguai i no ho canviaria per res.

Suggeriments per la secció
"Menorquins al món"
e-mail: mariasp18@gmail.com