"El caliu de la ràdio és la relació propera entre locutor i oient"

Em dic Mari Llorens, vaig néixer as Castell dia 12 de novembre de 1955. Estic casada i tenc una filla. Som mestressa de casa. M'agrada molt anar a pescar i presentar programes de ràdio. De fet tenc un programa a Ràdio Es Castell que es diu "Es divendres amb es carabinero" i que es pot escoltar de les 8 a les 13 hores de divendres de cada setmana.

Com s'interessà per aquest món radiofònic?

Vaig començar a Radio Popular de Menorca. Feien un programa els dissabtes de cançons dedicades i jo hi solia telefonar. Un dia, em van demanar si en volia ser corresponsal ja que tenia molta facilitat de paraula. D'això deu fer 35 anys. Donava notícies d'esport i coses que passaven as Castell. També anava a cobrar les quotes dels socis. Allà vaig conèixer el meu home que feia de locutor i allà també vaig poder conèixer el món de la ràdio. Quan em vaig casar ho vaig deixar fins que va néixer ràdio Es Castell.

Com descriuria el programa "Es divendres amb es carabinero" que condueix?

Després de fer uns anys a Ràdio Es Castell ho vaig deixar temporalment. En tornar vaig fer un programa sola els dijous i ara faig el mateix però enlloc de ser dijous el faig divendres. També en vaig fer un els diumenges que es deia "La Família" juntament amb la meva filla na Vanessa i la seva parella en Diego. I conduesc "Es divendres amb es carabinero" des de fa sis o set anys. És un programa que compta amb un apartat de cançons que parlen totes elles sobre algun tema, com per exemple la primavera. Després, poso un fragment de sarsuela, llegeixo alguna cosa i faig que els oients escoltin alguna cançó sobre el tema sobre el què he llegit. També solec xerrar d'algun cantant o grup de música posant cançons d'ells i després obrim les telefonades i a qui telefona li solec dedicar una cançó. La veritat és que és gràcies a aquestes telefonades i a l'audiència que el programa pren cos.

Són moltes hores de programa. És complicat omplir tota la franja horària?

Sí que duu molta feina. A més, he de dir que encara faig feina amb discos ja que solec posar moltes cançons antigues i jo diria que aquest és el pes de Ràdio Es Castell. Hi ha poques emissores que treballen així com ho fem nosaltres. El caliu de la ràdio és que hi ha una relació molt propera entre locutor i oient que fa que en un programa arribem a compartir alegries, emocions, penes. A mi em passa una cosa ben curiosa i és que a vegades et fa un poc de mandra partir cap el programa però després quan ets allà, et puja com una dosis d'adrenalina en sentir a la gent que te conta coses, t'escolta, que fa que més d'un dia en lloc d'acabar a la una acabi bastant més tard. L'escolta molta gent?Moltíssima. No et sabria dir quants oients tenim però sabem que moltíssims. A vegades ens diuen que és una pena que no es pugui escoltar a altres pobles. És l'únic poble que té ràdio municipal. M'imagino que això fa que tant col·laboradors com oients se l'estimin més que ningú. Sí que ens l'estimam més que ningú. I això és lo que fa que quan sorgeix algun problema entre noltros, prest se'ns espassa. Aquesta ràdio no es pot perdre ja que Es Castell ho perdria tot.