"Volem recuperar la reivindicació, la protesta i la participació ciutadana"

Què hi fa un metge ficat dins el moviment veïnal?

El motiu que me va fer implicar va ser el tema del geriàtric de Sant Lluís, que es va convertir en un "mamotreto", segons la definició del batle Llorenç Carretero, però ell entenia que s'havia de fer ben igual. Me vaig dedicar a fer un poc de protesta per una cosa que jo entenia que no era correcte. A partir de llavors, me van suggerir fer reviure l'associació de veïns del poble, que es trobava en una situació d'hivernació. El 2007 un grup de persones vam començar a fer funcionar una mica l'associació. Pens que encara no hem aconseguit molt, però estem pel poble, voldríem que hi hagués un canvi cap a un poble més amable, més afable, que fos un lloc de trobada. i, si pogués ser, que no es construeixin més "mamotretos".

Després del geriàtric, van sortir noves preocupacions.

Després vam tocar una sèrie de temes, com el transport públic, el tema de l'aigua, les energies alternatives amb la construcció d'un parc solar a Binissafúller, que també va ser molt polèmic perquè espatllava un poc el camp i hi havia un impacte ambiental. Donat l'abast insular dels temes va ser quan ens vam plantejar mantenir contactes amb la Federació d'Associacions de Veïns de Menorca. I aquí estem.

Per què ha acceptat la presidència de la Federació?

La Federació ha tornat a reviure gràcies a la participació de persones com Montse Capell, Manolo Lora i Josefina Egea, entre altres. En un moment determinat, hi havia que elegir els càrrecs i Lora me va dir que jo podria ser el president. Per un problema de vanitat hi vaig caure, però amb la condició que ell fos el vicepresident.

Què pretenen fer a partir d'ara?

Vull subratllar que la filosofia que ens mou és que tots som presidents. Volem recuperar la protesta, la reivindicació i, sobretot, la participació ciutadana. Fins ara hem estat súbdits, que són els que accepten de forma submisa les decisions de l'autoritat. És hora de ser ciutadà, no només anar a votar cada quatre anys, sinó donar opinió, parlar i protestar.

Creu que açò els agrada als polítics?

Els polítics tenen una altra dinàmica. Donat que en cada eleccions han de revalidar el càrrec que ocupen o intentar aconseguir-lo estan més pendent en desqualificar-se entre ells, que no en intentar ajuntar esforços. Els ciutadans no tenim aquestes pretensions d'aconseguir el poder polític, l'únic que podem és participar i tenir el poder de que se'ns escolti, de protestar.

Quines prioritats s'han fixat?

El tema de la qualitat de l'aigua potable, sobre tot as Castell; hem de seguir amb el transport aeri, que ha condicionat el trasllat de SEBIME a Palma; la reforestació del camp i l'estalvi energètic, entre d'altres.

Com pensen dur a terme aquestes reivindicacions?

Volem seguir una mica el model de l'Associació de Veïns des Castell, amb l'organització d'un cicle de debats, potser no amb la periodicitat que ho fan. Podríem començar amb el debat sobre l'aigua, convidant els responsables polítics, tècnics i grups ecologistes, per seguir amb el transport aeri. Per altra banda, tenim l'obligació de ser optimistes de cara als nostres fills. Hem d'intentar millorar el món per no deixar-los la casa desordenada i, per un altre costat, perquè en general es viu un cert catastrofisme i hem de participar en la vida pública com a ciutadans perquè és una font que genera optimisme. Per açò, voldríem que la gent es posés en contacte amb la federació mitjançant el correu federacioavm@gmail.com.

Creu que la societat menorquina està adormida?

Consider que actualment hi ha una revifalla del moviment associatiu, els comerciants del port de Maó, els empresaris del Polígon Industrial de Sant Lluís, els restauradors i altres que ara no record. També hi ha un major dinamisme de les associacions de veïns, la de Sant Climent està molt activa, la des Castell i la de Ferreries també, a Ciutadella n'hi ha uns quantes.

Per què passa? Pot ser que els ciutadans estan farts que els polítics no solucionin problemes que es repeteixen anys rera any?

Hi ha una sèrie de problemes que ens preocupen, el mateix problema del transport aeri que no només és un problema dels veïns. A jo m'agradaria no només poder viatjar a més bon preu, sinó que les meves filles, que estan a Barcelona, poguessin venir amb més freqüència. Elles per fer la mateix distància en tren els costa deu o quinze vegades més barat. Ahir mateix vaig estar a Palma, la gent me va dir que viatgen a qualsevol part del món a preus tirats i que no venen a Menorca perquè costa molt car. A jo me va costar 89 euros anar i venir de Palma, que està aquí al costat. A més, a la gent de fora, que no tenen els descompte de resident, venir a l'Illa els costa una fortuna.

És el transport aeri el principal problema que tenen els menorquins?

Menorca s'ha preservat molt bé respecte d'altres llocs, no voldria que mai es convertís com una Eivissa, malgrat que allà hi arriben tots els avions que vulguis. És veritat que, entre una normativa urbanística molt estricta, que ha impedit urbanitzar molt l'Illa, i els preus més cars dels avions han fet que sigui una illa molt més preservada. Sí, el transport aeri és un dels problemes importants, però també n'hi ha altres.

Com per exemple?

També hi ha altres d'importants des del punt de vista energètic. Hem de pensar que l'Illa és Reserva de Biosfera i hem de col·laborar d'un forma clara per evitar l'escalfament del planeta. A Menorca hauríem de fer molts més coses, com posar l'accent en l'estalvi. Jo no entenc com l'enllumenat públic està encès pràcticament tota la nit. Per què? Quin sentit té que les rodones estiguin il·luminades tota la nit? Hi poden estar fins una hora determinada, però no tota la nit. Als països del nord tenen un enllumenat públic molt més discret. Una cosa que personalment he notat durant aquests trenta anys que estic a l'Illa és que abans era molt fàcil veure les estrelles. Actualment, degut a la contaminació lumínica, no es veuen, ens han robat les estrelles.
Segurament s'ha d'apostar per les energies alternatives, tot i que sembla ser que encara no són prou rendibles, tenint en compte la inversió que s'ha de fer. Però me deman, no és una activitat industrial? Llavors, per què no s'ubiquen a les taulades de les naus dels polígons industrials i sí es posen en mig del camp?

També defensen la conservació del camp.

Un altre problema que ens preocupa, i que s'ha de cercar una solució, és la reforestació absolutament desordenada del camp. Tothom diu que Menorca és un paradís, paraula d'origen persa que significa jardí, que va ser la sensació que vaig tenir quan vaig arribar a l'Illa fa trenta cinc anys. En aquell temps el camp estava més poblat, l'agricultura estava molt més activa i tot estava més o menys cuidat: els enderrossalls s'aixecaven tot d'una, les parets estaven cuidades, tothom eixermava. Què passa ara? El camp s'ha abandonat i tot s'està reforestant d'una manera salvatge, afectant una de les identitats de l'Illa que són els 70.000 quilòmetres de paret seca, amb l'agreujament també del perill d'incendi.

Es tracta de reforçar el sentit ecologista.

Necessitam l'ajuda del GOB, subscrivim la seva labor de preservació del medi natural. Avui dia, qui no és ecologista? La feina amb el GOB serà molt estreta, no volem trepitjar la seva tasca, sinó participar i crear una suma de forces amb el GOB i altres associacions.