Cada dia, quan el vespre encara és viu i Menorca roman adormida, en Javier Serrano Martí (37) travessa la fosca carretera de Sant Lluís per dirigir-se, amb ulls somnolents, al número 7 del carrer Santa Eulàlia de Maó. Allà l'esperen bastidors plens de llaunes, on reposen diferents tipus de pa, a punt d'enfornar. Abans de tocar les 5, i per la porta del darrera, un obrer matinador ja s'emporta una barreta calenta. Minuts més tard, la seva mare, Antònia, obre la botiga i comença a despatxar. Atén els clients de forma lleugera i serena, conscient de la cursa matinera que acaben d'iniciar. Calladament escolta i guarda, amb discreció, secrets d'un barri antic que coneix profundament.
Serrano dirigeix la "Panaderia i pastisseria Can Paco", un negoci familiar iniciat pels seus pares, Paco Serrano i Antònia Martí, el 1987. Li agrada la feina que fa, apresa al costat del seu pare, quan encara era un fillet, i la considera agraïda, un repte diari que desenvolupa amb l'objectiu de millorar.
La jornada laboral del forner transcorre sota la llum verdosa dels fluorescents, entre parets asèpticament enrajolades de blanc. L'envolten màquines i taulells de lluentor platejada, fets de fred acer, però calents per l'activitat inesgotable del forn.
L'acompanyen sacs de farina, pots de fruites en conserva, cabells d'àngel, garrafes d'oli d'oliva, filerades d'ous, sucre, llet..., i olor de pasta tova, de pasta cuita i de llevat.
Al llarg del matí, Serrano no atura de borinar. Mentre la màquina pastadora treballa, ell fa unes coques de verdura, i de sofrit. Més enllà, dins el forn, es couen unes dotzenes de crespells, trunyelletes, formatjades o flaons.
Les mans del forner executen amb destresa moviments reiterats i donen forma a filerades de geometries repetides, no sempre regulars, en forma de pastisset, d'amargo, d'ensaïmada, de triangle, de mitjalluna o de rubiol. A la prestatgeria, dins una safata de plàstic, reposen algunes eines de tall, i motlles de formes diferents.
A "Can Paco" s'hi poden trobar més d'una seixantena de productes, dolços o salats, majoritàriament de rebosteria menorquina, alguns pastissos i set tipus diferents de pa.
La fabricació és més bé artesana, feta amb cura, respectant les mesures i condició dels ingredients, així com el temps de cada procés. "És la manera de competir amb les grans produccions" -explica Serrano-. "Pa congelat tothom en sap i en pot fer, però la qualitat del producte que s'obté no és la mateixa".
De bon matí, a l'obrador del forn, sona la música animada que surt d'un aparell de ràdio, mentre Serrano es deixondeix i cou el pa. A mitjan matí, el transistor dóna pas a un petit televisor. El forner mira, mentre modela i de reüll, un documental.
"Amb la crisi ha davallat la venda de pastes, però el consum de pa es manté" -comenta Serrano, a qui, tot i proveir alguns restaurants, li agrada la venda directa, el contacte amb els clients.
A "Can Paco" s'elaboren un milenar de peces de pa diàries, a més de diferents pastes, preparades en dies alterns, i encàrrecs, si n'hi ha.
Quan arriben dates assenyalades com Nadal, Setmana Santa o festes de poble, la jornada laboral creix. "Són dates en què la feina me sobrepassa" -afirma Serrano.
També rep comandes d'altres barriades, o de fora poble, cosa que l'enorgulleix.
Entre els paladars que han tastat els productes de Can Paco, hi figuren els de personatges públicament reconeguts, com el baríton ciutadellenc Joan Pons, el periodista Iñaki Gabilondo, l'empresari Matías Montañés o el favorit d'en Javier i la seva mare, com a grans aficionats al bàsquet que són, l'entrenador del ViveMenorca, Paco Olmos.
Serrano es troba bé amb el seu ofici, tot i que li agradaria disposar d'algun dia lliure.
El jove forner mira el futur amb il·lusió, un futur que dibuixa amb nous projectes i la propera incorporació de la seva germana, estudiant de pastisseria, al negoci familiar.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.