"El procés psicoterapèutic vol arribar al desig autèntic"

Quin paper juga actualment la psicoanàlisi en la psicologia?
La psicologia abraça una sèrie àmplia de coneixements, camps i teories. El psicòleg, quan acaba la carrera, té una formació àmplia però poc especialitzada. És a partir d'aleshores que ha de decidir què vol fer i des de quina branca teòrica fer-ho, hom comença a cercar allò que li interessa, apassiona, o, simplement, el que un se sent més còmode i identificat treballant perquè s'ajusta millor a la manera personal d'entendre el món. La psicoanàlisi és un cos teòric amb entitat pròpia, què s'explica a psicologia i medicina, però que s'estudia i es perfecciona en altres institucions un cop acabada la formació bàsica.

Al seu curs parlarà d'infància, adolescència i adults. Com s'entén la psicoanàlisi en cada cas?
Per una banda no hi hauria diferència. Per a la psicoanàlisi tots som éssers que transitarem, transitem o hem transitat per les diferents èpoques vitals, amb una història darrere que, en interacció amb l'actualitat, ens determina i ens fa genuins. En broma sempre dic que finalment, en una psicoteràpia, tots acabem parlant del mateix: nostre pare, la nostra mare i els nostres germans, tant si som fillets, adolescents o adults. Per a altra banda, la principal diferència està en la manera d'intervenir. Amb adolescents i infants normalment treballem amb els pares en forma paral·lela o conjuntament, mentre que amb l'adult, no. Una especificitat del treball amb fillets i filletes és el recurs del joc i el dibuix entès com a forma comunicativa i via d'accés a la creativitat, un complement a la comunicació a través del llenguatge.

Es pot arribar a conèixer amb precisió l'inconscient? Quin és el procés i quina la finalitat?
Amb precisió matemàtica, no. L'inconscient és aquella part del pensament i les emocions que queda barrada per la censura mental, allò que ha estat reprimit i refusat de la consciència. A l'inconscient no podem fer-li una radiografia, afortunadament per a la nostra intimitat, però a vegades ens sorprèn en el nostre dia dia: els lapsus, els símptomes, o els somnis... i és velat però més o menys manifest en les activitats i produccions creatives de cada un de nosaltres. La finalitat d'un procés psicoterapèutic de caire psicoanalític és desxifrar l'inconscient, de poquet a poquet, per arribar a entendre els símptomes, el patiment i desvetllar el desig autèntic i propi de cada persona.

Quina vigència té avui en dia la teoria formulada per Freud a principi del segle XX?
Freud és, entre altres coses, el descobridor del l'inconscient. L'inconscient existeix des dels inicis dels inicis, i experiments amb l'inconscient se n'han fet tota la vida, però qui formula la seva teoria és Freud, i només per això, segons la meva opinió, ja li cal un reconeixement en la història de la humanitat. La literatura Freudiana és extensa, però s'ha de conèixer per poder-la criticar o venerar. A partir del naixement, la psicoanàlisi té vida i s'ha anat alimentant i construint a sí mateixa gràcies als seus amants i detractors, gràcies als teòrics, als clínics i, fonamentalment, a les persones que volent conèixer més d'elles mateixes han posat fil i agulla a una psicoteràpia.