El naufragi que impactà el món

Ciutadella es prepara per commemorar el proper dia 10 el centenari de l'enfonsament del vaixell francès, "General Chanzy", a la zona de Punta Nati, amb més de 150 víctimes i un únic supervivent.

Tripulació. Tots aquets homes i al·lots embarcats com a treballadors també van ser víctimes del naufragi. - Archivo

Laura BañónCiutadella26/01/10 0:00

El proper 10 de febrer es compliran cent anys del tràgic naufragi del "Général Chanzy" a la costa nord de Ciutadella. L'enfonsament del vaixell, quan encara no s'havia produït el desastre del "Titanic", va tenir enorme repercussió internacional. Un episodi traumàtic que forma part de la memòria de Ciutadella i que fins i tot donà nom a Cales Morts, a Punta Nati, amb un balanç de més de 150 víctimes i un únic supervivent. Amb motiu del centenari, Ciutadella prepara una exposició i unes jornades històriques per recordar la tragèdia, amb material inèdit i aportacions d'excepció.

La notícia del naufragi va tenir ressò a Europa, i fins i tot creuà l'Atlàntic. El prestigiós "The New York Times" publicà diverses informacions els dies següents al sinistre, com també el "Daily Mirror" o "L'Humanité", entre d'altres. La catàstrofe va tenir especial seguiment de la premsa francesa, al ser el "Général Chanzy" el vaixell de la Compagníe Général Trasatlántique que cobria la ruta entre Marsella i Alger; com també en la premsa local i insular de l'època.

"La Vanguardia" es feu ressò d'un esdeveniment que ràpidament s'escampà per Ciutadella a través del boca a boca i que impactà profundament la població menorquina. Marcel Baudez, el passatger de 23 anys que es salvà del sinistre, es convertí en involuntari protagonista d'uns fets terribles. Un dels corresponsals del diari va escriure el testimoni del jove:

"Serían las cinco de la madrugada del día 10 (febrer de 1910), cuando hallándose en el camarote oyó un estruendo y cuando alarmado subió a cubierta, se encontró con que el buque estaba partido en dos mitades y que se hundió rápidamente. Agarróse fuertemente á un madero, pero el mar se lo arrebató y habiendo perdido el conocimiento, al recobrarlo, hallóse sobre una roca donde pasó 48 horas rodeado de bocoyes y maderas, restos del naufragio". La crònica de "La Vanguardia", que publicà el 13 de febrer de 1910 i que ha estat recuperada per Carles Quetglas, continua. "Cuando hubo amainado el temporal, haciendo inauditos esfuerzos, casi muerto de hambre y de frío, emprendió el camino descubriendo la casa del predio Son Escudero, donde encontró unos payeses que no le entendían y á quienes explicó con señas lo ocurrido. Diósele de comer, leche y ropas. Después de haber reparado sus fuerzas pidió recado de escribir y telegrafió a su madre".

L'article del rotatiu barceloní afegia que el supervivent, en testimoni del seu agraïment, "dió dos monedas de oro a los payeses, lo único que había salvado del naufragio. Los payeses rehusaron noblemente la dádiva".

Artículo completo en la edición de hoy del diario "Menorca"