TW
0

autofitxa
Sóc Antoni Cladera Barceló, nascut a Palma i tenc 41 anys. Vaig venir a Menorca fa quinze anys, per la meva dona, que estudiava aquí. No me n'he penedit mai, si he de triar entre Ciutat i Ciutadella, em qued mil vegades amb Ciutadella. Tenc tres filles, Joana de 12 anys, Isabel de 9 i Aina de 6. Sóc policia local, però la meva gran passió és la fotografia, que és la meva manera de viure.

isaac pons de rosa Ciutadella

D'on li ve l'afició per la fotografia?
Tot va començar fa vint-i-cinc anys. A Mallorca era escolta i fèiem excursions per la Serra de Tramuntana. Jo retratava tots els paisatges i les bestioles que trobava pel camp amb una càmera reflex, una Olympus.

I a partir d'allà surt tot?
Vaig anar canviant de càmera fins que vaig arribar a Menorca. Va ser quan començava l'era digital, vaig comprar una càmera i vaig reiniciar la meva gran passió, la natura, a indrets com Lluriach, s'Albufera, un munt d'excursions per l'illa, retratant tot el que es movia, els paisatges que em deien cosa.

Observant la seva obra es veu que la naturalesa és el seu eix central?
Sí, intent relacionar tota la fotografia que faig amb la natura. M'agrada molt observar, mirar i fer fotos. Contemplar la natura és una cosa que hauríem de fer tots una estona cada dia, perquè és el patrimoni més polit que tenim.

Sobretot en blanc i negre?
M'he especialitzat en el blanc i negre, m'agrada molt el tractament. Intent sempre només tractar la fotografia, no retocar-la, ni posar ni treure res. Amb el blanc i negre segueixo les passes que seguia dins el laboratori, fent aquelles reserves que digitalment també es poden fer, encara que molts diguin que no.

Què té el blanc i negre que no té el color?
Infinitats de coses, contrastos, llums... Cada to de gris és un món diferent. Quan faig fotos pens en blanc i negre, m'enduc les càmeres velles de rodet per desintoxicar-me del digital que ens menja.

Té inconvenients la foto digital?
La falta de criteri del fotògraf, que fa fotos i més fotos, però res més. Qui aprèn a fer fotos amb rodets, aprenent a mirar, a pensar i enquadrar, i fer cinc fotos d'una escena? és quan es gaudeix. Per Sant Joan se fan milers de fotos però en el fons no es viu la festa, perquè no s'hi posa atenció. La fotografia s'ha de mirar, filtrar les imatges, composar-les, perdent temps a l'hora de fer-les, gaudint del moment.

És dels que defensa el laboratori?
No, defens la puresa de la fotografia. Hi pot haver obres que m'agradin i que tenguin un tractament digital, però defens, dins la meva fotografia de naturalesa, el bon criteri, les fotos pures.

Ara qualsevol pot ser fotògraf?
Sí, ho va dir la crítica d'art i directora de la revista "La Fotografía", Concha Alarcón, que avui tothom qui té una càmera pot ser fotògraf. A les bodes, mentre es fan les fotos amb els nuvis, cadascú mira cap a una càmera diferent en lloc de mirar al fotògraf. És perillós. La gent no sap el que té entre les mans, no saben passar d'una càmera compacta a una reflex.

Com veu la fotografia a Menorca?
Hi ha molta riquesa, gent jove que estudia, amb ganes de fer coses. No es pot deixar morir, hem de fer cursos i concursos perquè es puguin implicar més amb la fotografia.