Història de la Costa de sa Plaça

L'estudi d'investigació que realitza Alberto Martínez sobre l'antiga murada de Maó dóna llum sobre la configuració de la ciutat medieval amb aportacions que permetran reconstruir el seu traçat i acostar-nos una mica més a la imatge de la ciutat del passat. Martínez afirma l'existència d'una torre, pujant a mà esquerra una mica abans d'on acaba ara el carrer, i desmenteix la teoria d'un portal antic de dues torres i arc. La torre, en estat ruïnós, va persistir fins al 1870. No obstant al 1722 el governador Richard Kane va fer obrir un portal a la murada per unir l'antiga ciutat amb l'eixample que va dissenyar a la Quintana Gran amb carrers com el de ses Moreres que lligava amb la plaça d'armes anglesa que és avui l'Esplanada. Kane va donar nom al nou portal amb el de la dinastia regnant a Anglaterra en aquell moment, Hannover, i el mateix nom va servir pel carrer que encara avui llueix una placa amb el nom de carrer Hannover. El seu traçat va anar variant al llarg del temps, la part alta del carrer era molt estreta i la unió amb la part nova de la ciutat va fer-se més clara i directa quan, el 1787 s'enderrocà el portal i es construeix la casa Montcada que té accés des del carrer Bastió. La història d'aquest carrer va lligada també a l'existència del mercat de verdures que es crea al vuit-cents i ocupava la plaça Colón, abans la plaça del Padró. Era un mercat cobert amb voltes que va existir fins al 1884, quan es traslladà el mercat al Claustre del Carme. Llavors la gent es referia a la plaça Vella a l'espai buit i és aquesta plaça la que dóna nom al carrer que coneixem com sa Costa de sa Plaça.

A principis del segle XX el carrer continua vivint grans canvis i la imatge del carrer conformada per l'arquitectura tradicional comença a canviar. Durant les primeres dècades la construcció de nous edificis es realitza seguint les pautes estètiques del moment, Francesc Femenias realitza el que serà l'Hotel Sevilla i Can Parpal, el comerç s'apodera definitivament del carrer. Les transformacions a partir de llavors seran en gran part degudes als comerços que van apareixen i transformant-se al llarg del temps. Als anys 60 i 70, i en alguns casos també als 80, es reconstruiran alguns edificis que formen la imatge de l'actualitat. Durant aquestes dècades el carrer és ben viu. Els records de la gent que fa anys trepitja la Costa de sa Plaça comencen pel mostrador de "Can Cardona", botiga de juguetes que atreia, i atreu, a tots els fillets i filletes que s'aferren al mostrador amb ulls com a plats per veure, en temps antics, el cavall de cartró o la nina de moda. El "quadru", on apareixen les noves estrenes cinematogràfiques, continua sent com antany objecte de furtives mirades que caminen costa amunt. Els records s'acumulen davant el mostrador de Can Vallés que per Nadal lluïa un espectacle de dolços. Amb el pas del temps els vianants es fan els amos del carrer amb el seu passeig i les seves compres. El carrer es tancà al trànsit, als dels carros que havien davallat costa avall, pocs s'atrevien a pujar-la, i als cotxes que hi circularen fins no fa tants d'anys. A l'any 1991 el carrer viu una important reforma que arriba fins avui quan es planteja de nou canviar el seu paviment. Sa Costa de sa Plaça és un carrer eminentment comercial i també un centre de relacions socials en el que els noms de les persones van lligades a les botigues i les històries familiars de generacions que es mantenen en no pocs casos.
Per acabar, un especial agraïment a Lluís Guasteví, de la seva mà hem recorregut tot el carrer dels anys 60. I també als nombrosos comerciants que han facilitat imatges dels seus comerços.