"Per servir els senyors ens havíem de posar guants"

M.P.F. Maó
Com li sorgí l'oportunitat de treballar amb en Fernando Rubió, de Mongofra?
Jo treballava de cambrer al Casino d'Alaior. Quan els responsables van decidir deixar el Casino, em van cercar una feina, que fou aquesta, treballar de cambrer per a Fernando Rubió; això fou l'any 1977. Hi vaig treballar des de llavors fins que em van donar la invalidesa, deu fer uns deu anys.

I quina era la seva feina?
Quan érem a Mongofra feia de cambrer, però quan arribava l'estiu ens embarcàvem en el seu vaixell i allà feia de cambrer, mariner, netejava el vaixell, és a dir, un poc de tot.

Quant de temps viatjàveu?
Hi fèiem tres mesos. Solíem partir a principis de juny i hi fèiem fins agost. Si arribàvem a Menorca abans dels tres mesos, no anàvem a Mongofra sinó que quedàvem dins el vaixell, voltàvem fins a Mallorca o qualsevol altra zona.

Eren viatges de plaer o de feina?
Eren viatges de plaer. A vegades venia la seva esposa i feia alguns dies, mig viatge. Al seu gendre, el marit de na Mercedes, també li solia agradar fer una part del trajecte. Dins el vaixell, que feia 27 metres, hi anàvem un cuiner, un mecànic, dos cambrers, una dona de neteja i el majordom. He de dir que durant els anys de feina vam agafar molta confiança amb el senyor.

I quines zones es visitaven?
Sempre voltàvem pel Mediterrani. Solíem partir de Maó hora de dinar i si agafàvem cap a Sardenya, amb 22 hores arribàvem a Sicília i amb tres tirades de 22 hores podíem arribar a Grècia. També solíem agafar cap a Palamós i la costa francesa. Visitàvem Itàlia i Venècia. També vam ser a Iugoslàvia, Istanbul i Tunísia, entre altres llocs.

Rubió era un home que vivia en la riquesa. Quedava reflectit en la vostra feina?
I tant. Havíem de servir amb guants. Els vespres havíem d'anar amb americana blanca cordada fins a dalt. A l'estiu, per dinar, podíem anar en camisa de màniga curta. Per servir a la taula, sempre havíem de començar per qui seia a la dreta del senyor, després l'esquerra i després ell. Hem servit a grans personalitats com el pare del Rei, el president de Filipines i els prínceps d'Itàlia, entre molts més.

Qui era Fernando Rubió?
Sa mare era menorquina i son pare era un general d'enginyers català. Ell va estudiar medicina a París i en acabar la carrera de farmacèutic va dir que en pocs anys seria milionari i així va ser. Quan li demanaven com havia fet els primers diners, ell deia que quan estava a Son Pons anava a cercar nius de pardals i la seva àvia sempre li deia que si els deixava anar li donava una pesseta i deia que aquestes van ser les primeres pessetes que va fer. Realment, ell va inventar uns reconstituients, el Ceregumil i la Glicina, que va vendre per tot arreu.

Alguna anècdota sonada?
Un any érem a Mallorca i em va donar permís per anar a les festes de Sant Llorenç. Vaig agafar un taxi i un avió el dissabte i diumenge tornava a ser a Porto Colom.