Cinema mut i música en blanc i negre

I és que aconseguir que el públic menut es divertís amb una projecció que va tenir la seva temporada daurada fa poc més de cent anys no era feina fàcil per al grup de percussionistes Neopercusion qui ahir s'atreviren a donar a conèixer aquest tipus de projeccions fent que el repte s'aconseguís. Això sí, amb un factor afegit, ja que posaren música a cadascuna de les escenes projectades.

Entorn a 300 persones es van reunir al Teatre Principal de Maó amb motiu del primer concert familiar impulsat per l'Obra Social la Caixa i que van poder assaborir la projecció de "El rostre pàl·lid" de Buster Keaton, un dels genis d'aquest tipus de cinema.

Neopercusion, format per Rafa Gálvez, Juan Carlos Pelufo i Joan Castelló, també va interactuar amb el públic per tal de captar la seva atenció i donar-los a conèixer instruments bastant desconeguts per a ells. Per exemple, van tenir l'oportunitat de veure sonar un jembe, un vibràfon, una caixa xina, una marimba o inclús una carraca. Aquesta interacció va anar més lluny ja que en una de les escenes, va ser el públic qui protagonitzà l'emissió del so a través del seu cos.

A més a més d'aplicar una melodia diferent en cada escena projectada, els músics van integrar el concepte de leitmotiv, és a dir, identificar cada personatge o moment de l'escena amb una melodia. Així, una música tranquil·la per introduir la vida dels indis, una de nerviosa per a marcar la presència de l'home blanc, una de simpàtica per al caçador de papallones, una pròpiament índia per a la dansa de la tribu i finalment, una de molt còmica per a les caigudes del caçador.

Sinopsis
Conta la història que molts anys enllà, els indis vivien en les seves terres americanes amb molta tranquil·litat. L'home blanc, que tenia afany de riquesa se les va enginyar per robar l'escriptura d'aquestes terres índies i fer-los creure que eren seves amb l'única intenció de treure'n un rendiment petrolier. Davant aquesta situació, el gran pare indi va prometre que el primer blanc que posés els peus en les seves terres seria home mort. Quina fou la sorpresa quan qui obrí la porta fou un caçador de papallones despistat i aliè a tota aquella guerra. Després d'una llarga trama còmica, el caçador de papallones passa a ser gairebé el salvador dels indis quan aquests descobreixen, més ben dit, es creuen, que és immortal. Molt agraït pel tracte rebut, el caçador de papallones aconsegueix obtenir l'escriptura de les terres i els indis recuperen les seves possessions.

Una aposta atrevida per projectar davant un públic menut però que sens dubte va aconseguir entusiasmar i provocar les rialles de més d'un assistent.