Després de la desolació s'obre la porta de la serenitat

Ll. Pons Maó
"L'any del pensament màgic" va commoure ahir vespre el públic del Principal que es va situar sobre l'escenari per compartir l'espai amb Marta Angelat que protagonitzava un monòleg que defensà amb tota la seva professionalitat. Marta Angelat posà veu al testimoni de Joan Didion, autora del llibre del que pren el títol l'obra teatral, que narra com intenta trobar sentit a dos fets que canvien la seva vida. "No s'ha de nedar a contracorrent, sinó que cal deixar-se endur", li deia el seu marit cada vegada que volien entrar en una cova de mar, però la seva mort sobtada una nit, just en un instant, no serà per la seva dona fàcil d'assimilar tot i l'aparent serenitat que demostra davant els altres. John Didion era escriptor i periodista, Joan també és escriptora, i tenien una filla, Quintana Roo que una mica recuperada d'una greu malaltia és present al funeral del seu pare. Però ella també mor i llavors són dos els que no tornen, dues morts que assimilar, que entendre i acceptar. "No són els fets, són les conseqüències" el que suposa major dificultat.