Animació. La calçotada del Casal Català és ja tot un clàssic perquè tot aquell que hi pren part algun any, el següent repeteix, en fa propaganda als seus amics i ja mai més no se la vol perdre.

Animació. La calçotada del Casal Català és ja tot un clàssic perquè tot aquell que hi pren part algun any, el següent repeteix, en fa propaganda als seus amics i ja mai més no se la vol perdre.

20/01/10 0:00
TW
0

G.Q. Maó
El Casal Català de Menorca va celebrar ahir la seva tradicional calçotada, que va tenir com a marc el Mesón-Grill El Toro, des Castell. El sol va acabar d'arrodonir la festa, -especialment a la part exterior del restaurant, on s'havien de torrar els calçots, però també a l'interior- després del mal temps que havia tingut l'Illa durant la setmana i que, a les 6 del matí d'aquest mateix diumenge, encara estigués plovent amb abundància.

La trobada va començar a les 10 del matí, quan uns quants socis del Casal i tots aquells que els van voler ajudar van tallar les herbes dels calçots i, cap a les 11.30, van començar a preparar el foc per torrar els 3.500 ceballots que havien arribat del poble de Castellví de la Marca, de la comarca de l'Alt Penedès. Mentre, dues sòcies de l'entitat convocant van preparar la salsa en què es suquen els calçots.

Protegits de les taques
Cap a les 2 del migdia, les 160 persones que s'havien inscrit van poder començar a degustar els ceballots, ben protegits de les taques amb el baverall que cada any els regala l'organització i que enguany tenia com a il·lustració la figura d'un cuiner d'amplis bigotis. Els calçots van ser servits en teules i tothom va poder menjar els que va voler. Alguns no van passar dels 10, però hi va haver qui va arribar als 50. Després va venir el xai a la brasa, preparat pel restaurant, i la botifarra, vinguda també de Castellví de la Marca. Com a postres, evidentment, crema catalana, i com a begudes, vi i cafè.

La calçotada va resultar, com cada any, tota una festa i els comensals van gaudir d'allò més. Això fa que la gent s'ho vagi dient i, a cada edició, siguin molts els menorquins que hi volen participar i que, any rere any, van repetint i no es perden l'esdeveniment.