"El Fotobosco és un premi de prestigi dins i fora de l'Illa"

Des de quan exerceix de secretari del concurs?
D'ençà fa tres anys. La meva feina és assessorar el jurat en complir els requisits del concurs. No puc opinar en la selecció dels premis.

Si algú vol participar en el certamen d'enguany, fins quan pot presentar els originals?
El dia 31 de gener finalitza el termini d'admissió. El jurat es reunirà el 6 de febrer per seleccionar els finalistes i decidir les millors fotografies que seran premiades. Els guanyadors es donaran a conèixer el 13 de febrer, el dia que s'inauguri l'exposició de les fotografies concursants a la Sala del Roser. La mostra es podrà visitar fins el 28 de febrer. L'any qui ve s'editarà el catàleg.

Per què anima els amants de la fotografia a participar?
Per diversos motius. Perquè és un dels certàmens fotogràfics dels més antics de Menorca. Perquè ha aconseguit ser conegut dins i fora de l'Illa. Perquè guanyar el Fotobosco dóna prestigi en el món de la fotografia. I perquè és un dels premis fotogràfics millor dotats. És una oportunitat per donar-se a conèixer com a fotògraf.

Per exemple, quins participants s'han fet coneguts a través del concurs?
Ara mateix me ve al cap Antoni Cladera. Va començar poc a poc com aficionat i s'ha fet un nom en el món de la fotografia. Ha estat un dels guanyadors del Fotobosco. També hi ha en Bosco Mercadal, ciutadellenc que viu a Logroño, i té renom com a fotògraf. Ell, per exemple, participa cada any al concurs.

I després del concurs i l'exposició, a on van a parar les fotos?
Les fotografies guanyadores se les queda la UAASS, com a entitat organitzadora. Les 30 finalistes de cada convocatòria queden dipositades a l'Arxiu d'Imatge i So de Menorca que gestiona el Consell. La resta es torna als participants.

De les fotos guanyadores, quina li ha cridat més l'atenció?
La de la passada edició, de Toni Salord, una foto molt expressiva de la seva filla.
Alguna fotografia que sigui especial per a vostè, que no tengui preu?
A ca nostra m'agrada tenir les fotos de la família, de moments especials de la vida. N'hi ha una que els vaig fer als dos fills, esclatats de riure, que la tenc penjada a casa com un mural de 2 per 3 metres.