PEDRO PONS. Arader

TW
0

llucia pons Maó

Què fa un arader avui en dia?
A més d'intentar sobreviure... (riu) sobretot faig barreres d'ullastre. També faig molts de tabalets, mànecs per a eines, taules i bancs de pagès, penjadors o rastillers, barreres forrades i després qualsevol cosa que es presenti com encàrrec, miralls, eines antigues del camp com arades, o estarrossador.

Qui són els seus principals clients?
Actualment són particulars, que moltes vegades venen recomanats pels constructors. Són gent que tenen una casa, un xalet o una finca i volen posar-hi una barrera o volen alguna peça especial.

I els pagesos?
En menys mesura però també. N'hi ha que encara en saben fer i les fan ells mateixos. També s'ha de destacar les ajudes que reben per posar barreres d'ullastre als llocs, una forma de conservar-les ja que en general s'ha optat per la barrera de ferro, més econòmica i bona de mantenir.

Quina durada té de mitja una barrera d'ullastre?
Una vintena d'anys.

Les seves barreres també s'utilitzen com a capçaleres de llit.
Si, va ser idea d'alguns decoradors. Cada any vaig a la fira de la Diada a Palma i coneixen més la barrera com a capçalera, molts es pensen que faig capçaleres de llit, no barreres.

També es dedica a la restauració?
Si, a més de restaurar barreres que ja són velles però encara serveixen he restaurat els molins de Sant Lluís i el del Comte de Ciutadella. També vaig fer la roda i els rodets d'una sínia.

Com fa feina?
Tenc les màquines bàsiques per ajudar a la manipulació de l'ullastre, serres, màquines de foradar i màquines per raspallar i polir. També empr les eines de mà típiques d'arader, sobretot l'uxol, que s'empra molt per ajustar, i després la raspa i l'escarpa.

D'on obté l'ullastre?
El que feim normalment és contractar la talla d'ullastre perquè no podíem esperar que ens el duguessin. Ens posam en contacte amb diferents llocs i hi enviam gent per fer la talla. És una forma segura i també ajuda a mantenir netes les marines.

Com va aprendre l'ofici?
Vaig anar al taller de Biel Cardona, al Polígon de Maó. Allà hi vaig fer tan sols un any, quan en Biel es va jubilar vaig començar a fer feina tot sol, em vaig establir pel meu compte aquí a Binirramet i he anat aprenent amb la pràctica. Mon pare, en Xec, també em va ajudar molt, era pagès.