"Déu et crida a tot en la vida i això és el que ell vol per a mi"

"Vaig entrar al monestir de Santa Clara abans de complir els 18 anys i la germana més jove en tenia 40", explica la novícia. Avui en dia només hi ha nou monges de clausura al convent i quan Neus Melis va entrar eren tretze. Actualment combina la seva vida contemplativa estudiant Teologia a distància a l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona.

Una vegada viscut l'any de postulantat és necessari viure dos anys com a novícia, "època en què tenim temps per reflexionar, viure i aprendre la vida religiosa i es pot allargar fins a quatre anys, com vaig fer jo", explica Neus Melis, i afegeix: "Havia d'aprendre molt. Feia pocs anys que coneixia el tema religiós i al principi em va costar un poc adaptar-me a la vida de clausura, encara que actualment sóc molt feliç".

Va arribar al Club de Sant Miquel fa molts anys i allà va descobrir un ambient diferent. "Tenia una amiga que després del club quedava a Catequesi però jo la solia esperar al bar ja que considerava que aquella celebració era molt llunyana a mi. Fins que vaig decidir acompanyar-la algun dia i el testimoni de la gent d'allà em va fer arribar a Jesús". D'aquesta forma Neus Melis es va adonar que Jesús no era només per als caps de setmana i va decidir que "volia que al igual que ho havia fet jo amb la gent de Sant Miquel, tots aquells que s'acostessin a jo també poguessin descobrir Jesús".

Per a la novícia l'amor de Déu s'ha convertit en el centre de la seva vida i les germanes de Santa Clara formen la seva família. "Soc filla única i a casa meva no eren practicants. La meva mare sempre m'havia dit que si volia fer la primera Comunió havia de ser conscient de què significava un compromís, no una festa amb regals", explica Neus Melis, i afegeix que "sempre m'han respectat i m'han dit que l'important és que sigui feliç. A més s'ha de tenir en compte que la clausura ja no implica la separació del món que suposava antigament. Ha anat canviant perquè si has de pregar pel món has d'estar en contacte amb ell".
El que caracteritzava Santa Clara era la pobresa i el fet de guanyar-se la vida fent feina, "les germanes del monestir realitzem enquadernacions i fem pastissets i galetes per vendre", comenta la novícia.

Es mostra il·lusionada amb el compromís que realitzarà demà i preparada per rebre els vots de pobresa, castedat i obediència i comenta que "Déu et crida a tot en la vida i això és el que vol per mi. A alguns els crida a casar-se i formar una família, així com a uns altres a escollir un o altre treball. Sóc feliç pel fet que demà la meva família i amics puguin compartir amb mi l'alegria d'aquesta festa".