Un pregó amb història a Llucmaçanes

Noticias relacionadas

La fiesta, de cerca

Es començà recordant a dues persones entranyables del poble que aquest any havien deixat aquest món. Un discurs relacionat amb les vivències i els moments que han travessat aquest grup de geganters amb relació a Llucmaçanes i Maó. «La nostra colla té l'orgull de ser la més antiga de tota Menorca, on vam començar anant a tres actes a l'any i, a l'actualitat, a més de quaranta, fent festa els 365 dies», començà a relatar el pregoner de la nit, en Victor. De sobte, el gegant Tòfol va iterrompre el discurs per fer del pregó un acte més divertit. De seguit, es van anar introduïnt les parelles que formen els geganters del municipi amb la melodia de la banda de música. Mentrestant, la claror del sol s'anava extingint i deixava al seu pas un cel taronjós i blau. El vent, per la seva banda, minvava la calor patida durant el dia. En Joan i na Rita, dos dels gegants, complien el seu desè aniversari, i va ser celebrat amb el seu tradicional ball, que va ser rebut amb alegria i calorosos aplaudiments del públic. Seguidament, es procedí a la projecció d'uns curts audiovisuals on, gent del poble i també de fora, expressaven la seva opinió sobre què representen, per a cada un d'ells, la colla d'amics geganters. Molts d'ells coincidien en la idea que «els gegants formen part del nostre poble estimat, a més és un orgull que el nom del nostre poble s'escampi per tota Menorca gràcies a la seva labor. Si faltessin, semblaria que no esteim en festes».

Joana Pons també va ocupar un lloc rellevant al pregó de les festes de Llucmaçanes. Posà la seva veu tan enèrgica i característica a l'himne dedicat, precisament, a aquest grup:«ho feim per gust, ho feim amb ganes, som els geganters de Llucmaçanes». Dos fillets pujaren, un cop acabada l'interpretació, a entregar-li un ram de flors en nom de tota la colla per mostrar el seu agraïment. Per últim, s'entregà la placa al llucmaçaner de l'any a Just Pons. L'acte s'acabà amb focs artificials.