L'adéu d'en Camestortes

El seguici va arribar al Teatre Principal després de passar pels carrers del centre. El públic anà entrant poc a poc, fins omplir uns dos terços de la platea. Va ser el moment de la vetlla, en què es llegí el testament, per repartir l'herència del difunt.

El testament

El notari inicià la lectura tot recordant «aquest pobre desgraciat, que havia fet feines de tota casta, ja li havia arribat l'hora de tenir un descans. Segur que la seva ànima ens ho agrairà».

En Camestortes deixà «moltes deutes» però també les seves «riqueses». Fortuna que repartí, davant la presència de les viudes que han «quedat totes molt ben servides».

Els primers en aparèixer al document van ser els vaixells que volen cercar petroli prop de Menorca, que en lloc de foradar el fons marí haurien de fer «prospeccions dins el cap d'algun polític».

La següent menció va ser per a la consellera balear Joana Maria Camps, qui «fa renou amb el canvi que desitja, i estira tant la politja que els professors, intranquils, diuen que aquesta llei és un arrap, quan na Camps va desfer el tap per disparar el seu míssil imposant el decret TIL, perquè creu que tot ho sap». Una frase pronunciada entre una pitada i crits de «fuera», «alça a ca teva» o «rossa de pot», manifestacions que aturà la policia.