Des de ja fa unes edicions, no fa falta mirar la programació del Festival de Jazz de Menorca per saber que, quan assisteixes a un dels seus concerts, vas a gaudir de la música. A més de la qualitat musical, els organitzadors han sabut dotar el Festival d’uns valors afegits que el fan un dels esdeveniments culturals més importants i interessants de la vida cultural menorquina. Entre aquests valors, en podem destacar dos que tenen a veure amb el concert que ens toca comentar avui: la col·laboració amb diverses organitzacions educatives i culturals de l’Illa (aquest concert, estava organitzat amb les Joventuts Musicals de Menorca) i sobretot, el suport als joves, de fora de l’Illa i menorquins, que tenen l’oportunitat de demostrar el seu talent compartint cartell amb les grans figures del jazz.
A més d’aquestes premisses, poder veure en directe el Víctor Carrascosa Quintet, ens va crear moltes expectatives als qui omplíem la Sala Multifuncional des Mercadal dissabte fosquet, per les bones crítiques que ens havien arribat dels diversos músics que conformen el quintet, entre les quals destaca el premi extraordinari d’interpretació al Conservatori Superior del Liceu que va rebre Víctor Carrascosa el curs passat.
En Víctor Carrascosa Quintet està format per en Víctor Carrascosa, trompeta, Eneko Dieguez, saxo, Diego Hervalejo, piano, Christian Smith, bateria i Ton Felices, contrabaix.
Els diversos membres del grup van aparèixer a l’escenari amb cares que delataven la responsabilitat del moment. Cadascú va ocupar el seu lloc, es van creuar les mirades, com cercant suport mutu i, només començar a tocar, va sorgir la màgia.
Les primeres peces del concert ja van ser tota una declaració d’intencions. Peces de diversos estils, col·locades en un ordre preparat per sorprendre els oients, i on, a pesar de l’eclecticisme que va impregnar el programa, sempre hi havia una espècie de fil conductor que va unir tot el concert.
Una de les coses que va causar més impressió va ser el so compacte i equilibrat del quintet, sense renunciar mai a la identitat i al so de cadascun dels músics. Semblava que ens trobàvem al davant d’uns músics amb molta experiència, i no amb joves encara en formació.
En el que podem considerar la primera part del concert, en Víctor ens presenta tres peces de músics que han influït en la seva manera de sonar: «Dual Force», del trompetista F. Hubbard, «Nens», d’A. Carrascosa, i «Gabby», del també trompetista J. Palmer. En aquest primer bloc de cançons, en Víctor Carrascosa va mostrar tots els seus recursos: una bona tècnica, un frasseig impecable i una capacitat molt bona d’adaptar el so de la trompeta a l’estil de la peça que s’estava interpretant. Convé destacar l’intro d’en Ton (contrabaix) en la peça «Nens», on va demostrar la seva versatilitat. Impecable tant quan formava part de la secció rítmica, com quan va fer de solista.
Van continuar amb «Darn that dream» de J. Van Heusen, després, amb «Isotope» del saxofonista J. Henderson, «Strenge meeting» de B. Frisell, i van acabar amb «My ideal» de R. Whithing. D’aquest segon bloc de cançons, cal destacar la interpretació de n’Eneko en «Isotope». Si bé en tot el concert n’Eneko va tenir una actuació destacadíssima, en aquesta peça, el músic saxofonista va demostrar ser un coneixedor de la música del gran Henderson, així com dels clàssics. A més, ha aconseguit descobrir el seu propi estil, amb una tècnica tan sòlida que se li presenta un futur brillant.
Les expectatives es van acomplir. El concert va ser tot un èxit. Llarga trajectòria que s’espera d’aquests músics, que, sense cap dubte, prest formaran part de l’escena jazzística nacional.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.