Així és l'estrena literària de Felipe Gornés amb un relat inspirador

La història, basada en fets reals, conta el resorgir de la protagonista des de l'infern de les drogues

Felipe Gornés davant un mural entre Obama i Merkel.

TW
2

«Mi vida indòmita. Relato de una victoria» és el primer llibre del menorquí Felipe Gornés Taura en què    conta la història de Mercè Sala Jordana, una dona que ha patit la violència masclista i també de les conseqüències de les seves addicccions a l’alcohol i les drogues. La història inclou una reflexió sobre la importància del perdó i de no sentir-se sola, a més de ser un cant a l’esperança i a no rendir-se mai per poder refer la vida.

L’òpera prima de Felipe Gornés és una història personal, basada en fets reals d’una persona que viu a Menorca i que, a més, és familiar de l’autor del llibre, en què l’acció es desenvolupa entre l’Illa i Barcelona. Paral·lelament a la història de la protagonista, amb la davallada a l’infern de l’alcohol i la droga, també es resumeix la història del darrer segle de Menorca, i de la Ciutat Comtal, de com s’ha forjat la identitat catalana.

Portada del llibre.

Es tracta d’una història familiar que Gornés l’ha vista com una cosa especial perquè és una història complicada, de maltractament i d’addicció. En aquest sentit, l’autor assegura que l’objectiu ha estat fer una crítica social i poder plantejar una sèrie de reflexions sobre aquesta problemàtica social i sobretot la figura del perdó, com actua la societat davant aquestes persones. «No es tracta d’haver escrit un llibre i que el vull vendre per fer doblers, no, sinó que amb el llibre poder plasmar una realitat dolorosa i que amb la seva lectura la gent pugui reflexionar sobre quin paper té la societat respecte de les persones que pateixen maltractament, quin és el grau de responsabilitat que té la societat amb aquestes persones que els toca un camí més dur, és el que estic cercant més enllà de vendre més o menys llibres o de tenir un producte literari excel·lent», assegura.

Gornés assenyala el patiment de les persones que envolten aquella que ha sofert violència masclista i s’ha esclavitzat amb les addiccions, a més de constatar la hipocresia de la societat en permetre les addiccions. «Els familiars i els amics també pateixen aquesta situació i sempre hi ha un límit en què la persona que està al seu costat decideix abandonar-la. A l’obra, xerram de quins són els límits en què les persones estem disposades a perdonar, vivim en una societat que és un poc hipòcrita, està ple d’addiccions i tothom mira cap a l’altra banda. Amb l’alcohol fem el doble joc, ja que és una droga legal, està present a tots els nivells de la societat i genera un gran dolor», raona.

Cada capítol de la novel·la s’introdueix amb una frase de diferents autors, escriptors, pensadors i filòsofs, que tenen a veure amb el desenvolupament del capítol. En el primer hi ha la cita de la protagonista, na Mercè:«Quan el temps en va arrossegar a llocs inhòspits, vaig aprendre allò que només el temps ensenya. Quan el llibre no va tenir més pàgines que llegir, vaig comprendre que el temps mai és suficient». Segueixen cites de William Shakespeare, Mahatma Gandhi, Ramón y Cajal, Miguel de Cervantes, Joan Margarit, Antonio Machado, Friedrich Nietzsche,Sèneca, Teresa de Calcuta i Plató, entre altres. La cita del filòsof grec tanca el llibre: «Siguis amable amb tot el món, ja que totes les persones que et trobes en el camí lliuren la seva pròpia batalla».

Una amant de la lectura i l’escriptura des de l’adolescència

L’autor de la novel·la «Mi vida indómita. Relato de una victoria», Felipe Gornés Taura, de 46 anys, és des Castell, treballa a l’Institut Balear de la Natura (Ibanat) i des de la seva adolescència és un amant de la lectura i de l’escriptura. Gornés no es considera en absolut un escriptor, però ha volgut publicar aquesta autoedició per tal d’expressar juntament amb Mercè, la protagonista, les inquietuds d’ambdós sobre el drama d’aquesta i les seves conseqüències. L’autor no té la intenció de fer una presentació pública del llibre, però assegura que sí que l’agradaria poder participar en un debat o col·loqui públic sobre les addiccions a l’alcohol i les drogues, el paper que té la societat i també les diferents administracions, «seria molt interessant perquè tenc la història d’un personatge, que és una història ben real i bastant dura», subratlla.