Ca n’Oliver arriba als deu anys amb força

El Centre d’art Ca n’Oliver, de Maó, celebra una dècada d’activitat cultural i artística, gràcies a la qual s’ha aconseguit que l’any 2024 es tanqués amb un total de prop de 13.000 visitants

La taula rodona celebrada aquest divendres a Ca n’Oliver és l’acte central del  desè aniversari, amb els professionals que van participar en la seva adquisició i rehabilitació | Gemma Andreu

TW
0

Enguany es commemoren deu anys de la reconversió de l’antiga casa senyorial de Ca n’Oliver, a Maó, en centre d’art. L’Ajuntament de Maó va adquirir l’edifici l’octubre de 2005 -per tant, enguany fa vint anys- amb la voluntat que formés part del conjunt patrimonial històric i artístic de la ciutat, i tres anys després va iniciar un concurs d’idees amb la intenció de convertir l’edifici en centre d’art. Durant aquesta dècada, l’interès de Ca n’Oliver s’ha focalitzat en el mateix immoble, en acollir la col·lecció Hernández Sanz-Hernández Mora i, a més, oferir nombroses activitats i exposicions, havent tancat el 2024 amb un total de 12.946 visites.

La cronista-arxivera de Maó i responsable del Centre d’art Ca n’Oliver, Ester Cladera, constata que el creixement del centre d’art des del seus inicis fins a l’actualitat «ha estat molt positiu» fins a situar-se pràcticament en el nivell d’abans de la pandèmia de la covid-19, quan el 2019 es van registrar 13.569 visites, és a dir, 623 visitants més, que és la quantitat més alta de la que es té constància, donat que dels dos primers anys -2015 i 2016- no es tenen dades. «És ver que en els deu anys s’ha volgut fer sobretot moltes activitats, exposicions temporals, obviament amb l’exposició permanent que sempre va canviant i augmentant, amb la col·lecció Hernández Sanz-Hernández Mora, abans ubicada al Claustre del Carme, i en fer el centre d’art vam dir d’incloure la col·lecció a Ca n’Oliver per explicar la Menorca dels segles XVIII i XIX, que és el context quan es va construir Ca n’Oliver», assegura Cladera.

L’any 2017 es van consignar 6.455 visites, quantitat que l’any següent pràcticament es va duplicar fins arribar a 12.625 i que el 2019 va arribar al sostre d’aquests deu anys, amb 13.569 visites. Malauradament, la irrupció el 2020 de la covid-19, amb els mesos de confinament i les restriccions sanitàries, va tallar el ritme ascendent de les visites a Ca n’Oliver per baixar a 5.009, que l’any següent van situar-se en 6.307. El 2022, va ser l’any de la recuperació, amb un increment del 46,5 per cent, per arribar a les 9.250 visites que en els dos darrers anys han estat de 10.082 (2023) i 12.946 (2024).

Ester Cladera assenyala les dificultats per dinamitzar de nou Ca n’Oliver a partir de 2022, per la qual cosa la política cultural del centre va ser la d’obrir-se a altres sectors de la societat i aconseguir nous visitants i usuaris. En aquest sentit, Cladera assegura que «va costar molt arrencar una altra vegada els serveis, vam fer un calendari d’activitats de dinamització cultural amb l’objectiu d’obrir l’edifici sobretot a aquells ciutadans que els és més difícil d’accedir al centre d’art, com infants, les famílies i també adolescents-joves».

A part de l’exposició permanent, Ca n’Oliver acull un calendari d’exposicions temporals amb molt bona acollida, entre elles una més didàctica  d irigida a les escoles, com «Mirar el cel, mirar la terra», que demà finalitza i ha estat visitada per 350 alumnes d’arreu de Menorca, i l’exposició institucional del Consell insular, que enguany és «Vivó-Torrent. Dues generacions, dues visions» i que s’inaugura el pròxim dia 4 d’abril.

Taula rodona

Aquest divendres es va celebrar una taula rodona moderada pel gestor cultural Carles Jiménez i que va obrir la cronista-arxivera Ester Cladera, fent un balanç del Centre d’Art en aquests deu anys, amb la participació de l’antiga cronista i arxivera Ángeles Hernández que va parlar de l’adquisició de l’immoble i el seu procés de museïtzació; l’exinspector d’obres municipal Alberto Martínez va tractar de la redacció de plecs i bases del concurs d’idees, la restauració de les façanes i l’aixecament de plànols; l’arquitecte municipal Xavier Tolòs es va referir als treballs presentats, els resultats del concurs d’idees i el control d’obres; els arquitectes responsables de la rehabilitació Lis Figueres i Vicenç Jordi; i el conservador-restaurador Francesc Isbert, responsable de les cales i restauracions abans i després de les obres de rehabilitació.