La menorquina que Josep Pla va deixar plantada

Durant els anys d’estudiant Josep Pla es va allotjar a la Pensión Mayoral, a Barcelona, on va conèixer una jove menorquina, de nom Mercedes, la filla de la dispesera, amb qui va començar a festejar. La Pensión Mayoral era un establiment que tenia tres enfronts, que donaven al carrer Colón per on s’entrava, la plaça Reial i la Rambla del Centre. En els anuncis a la premsa periòdica la pensió subratllava la seva ubicació entre els principals teatres i hotels de la ciutat, els preus reduïts i el seu confort i diferents serveis que brindava a la seva clientela, amb quartos de bany i dutxa, aigua corrent, calenta i freda, en totes les habitacions.

Na Mercedes

Qui era na Mercedes? Es tracta de Mercedes Costa Carreras, filla del capità d’Infanteria José Costa Cardona que havia participat en la Guerra de Cuba i de Francisca Carreras Pou. Son pare feia uns anys que havia mort, perquè el 4 de juny de 1912, el diari «La Vanguardia» informava de la concessió d’una sèrie de pensions anuals, entre altres la de 833 pessetes en favor de na Mercedes com a orfe del  referit capità d’Infanteria, segons recull  Xavier Pla al llibre «Un cor furtiu. Vida de Josep Pla».

L’abril de 1920, Josep Pla va acceptar anar-se’n a París a cobrir la corresponsalia del diari «La Publicidad», la primera tasca periodística important de la seva carrera, i més, aquell dia li va demanar oficialment relacions a na Mercedes, per la qual cosa el festeig «s’hagué de traslladar al paper postal, cartes amunt, cartes avall, de París a Barcelona i viceversa», segons assegura Miquel Àngel Limón al llibre «Josep Pla i Menorca: els cants de sirena d’un illòman». Una passió amorosa que només era coneguda per dues persones, Josep Maria de Sagarra i Alexandre Plana.   

L’estada de Pla l’estiu de 1920 a Menorca va estar relacionada amb un afer sentimental, concretament «vingué a despatxar Mercedes, una noia amb la qual havia mantingut un idil·li de joventut», segons Limón, que també afirma que va ser personalment Plana que, en diverses cartes enviades a Pla «va insistir en recomanar-li que no es comprometés    a res, que no aixequés obstacles ni destorbs enutjosos enmig del camí del seu futur literari». Finalment, aquelles pressions es van materialitzar en què Pla va tallar la relació sentimental amb Mercedes, amb el viatge de l’escriptor empordanès a l’Illa el mes de juliol de 1920.

La prova documental que el viatge de Pla a l’Illa va ser el comiat de Mercedes l’aporta Xavier Febrés a «Les dones de Josep Pla», en què cita una carta del 17 de setembre de 1920 enviada per Pla a Josep M. Sagarra en la qual el primer afirma que «completament fotut vaig anar a Mahó a dir a la meva novia que no pensés més amb mi, perquè les coses, en comptes d’arreglar-se, s’emmerdaven cada dia més, lo qual em sapigué molt greu, perquè jo, aquesta noia, l’estimava molt i molt».

Com assegura Miquel Àngel Limón, a partir d’aquest moment, el nom de Mercedes «desapareixerà per sempre més de la vida de Pla, és a dir, de la correspondència, dels dietaris, de les converses amb els amics..., de per tot». I és quan arran d’aquell viatge sentimental, Pla va descobrir una terra i una gent «que el captivaren ràpidament des de tres supòsits bàsics: el cultural, l’intel·lectual i el paisatgístic [...] que el convertiren en un illòman incurable», subratlla Limón.