La coordinadora científica de l’IME, Marta Jordi, va explicar els projectes de l’entitat. | Gemma Andreu

TW
1

La coordinadora científica de l’IME, Marta Jordi, va explicar ahir durant l’obertura del curs 2025 els cinc reptes que estan inclosos en el Pla Estratègic, un pla anual    que finalitza el 2030, que entre altres activitats contempla enguany la celebració d’unes jornades sobre el franquisme en l’àmbit balear.

La conservació dels ecosistemes i la biodiversitat és el repte que des de l’Obsam contempla el seguiment de flora, fauna, sistemes de medi marí i medi terrestre, amb la realització del projecte europeu Artemis, en que l’IME participa i gestiona el projecte pilot de restauració de posidònia.

Quant a ciències naturals, s’han programat per enguany dues grans iniciatives. Una és l’organització d’unes jornades sobre biodiversitat amb la posada en comú d’especialistes en totes les espècies de la biodiversitat de l’Illa per reflexionar sobre el repte i la situació actual. L’altre és la celebració del centenari del naixement de Benet Mercadal Pons (Sant Lluís, 1925-Palma, 1999), pioner en l’estudi dels jaciments i fauna del pleistocè a l’Illa, amb l’acte central el març a sant Lluís, amb una conferència, una exposició i la col·locació d’una placa commemorativa a la seva casa, i tota una sèrie de rutes geològiques fins al setembre per l’Illa.

L’Obsam genera un munt de dades sobre els recursos naturals de l’Illa, amb indicadors sobre l’estat dels recursos hídrics, energia, residus, ús del territori, PTI, per tal de prendre decisions ben fonamentades. Destaca com a projecte nou l’estudi interdisciplinari d’una conca hidrogràfica, d’especial interès en el context de canvi climàtic de perspectives d’intenses pluges per saber com gestionar-ho. A més, es continuarà treballant des de la comissió d’aigua i territori per generar un pla de mesures prioritàries i nous estudis i coneixements que pugui servir en la gestió per fer front als reptes de l’aigua.

Quant a la societat i economia,    l’Obsam realitza projectes amb la recollida d’indicadors, diagnosis econòmica, indicadors turístics, agraris, de benestar social i serveis socials, habitatge, educació i joventut, demografia, pressió humana amb la novetat enguany d’aportar indicadors esportius. També es farà per primera vegada un estudi dels joves universitaris menorquins, i un estudi pilot sobre la realitat sociolingüística en un centre de primària a l’Illa.

Un altre objectiu és generar cultura per a una societat coordinada i integradora, i està projectat dissenyar un sistema d’indicadors culturals. Des de la secció d’Història i Arqueologia, es celebraran unes jornades sobre la història del franquisme a escala balear amb motiu dels 50 anys de la mort de Francisco Franco.

Quant a llengua i literatura, es proposa la recuperació de l’obra de Pere Melis Pons i també continuar amb el projecte de nomenclàtor de toponímia de Balears, entre altres.

Joana Maria Seguí tracta sobre els reptes comuns de la insularitat i els seus reptes

L’acte va comptar amb les intervencions del conseller de Cultura Joan Pons Torres i del president del Consell Científic de l’IME Josep M.Quintana, que va presentar a la conferenciant de l’acte Joana Maria Seguí. Membre de l’IME, catedràtica de Geografia Humana de la UIB i codirectora de la Càtedra d’Insularitat, Seguí va tractar el fenomen de la insularitat i els reptes que comporta, com la vulnerabilitat, la terciarització econòmica i el tractament diferenciat a la UE, així com la necessitat de generar coneixement sobre el fet insular a partir de l’anàlisi de múltiples aspectes, com els ambientals, geoeconòmics i socials.